MÉS DEL GRAN TEMA

L'anècdota de la xarrada amb els directors: Ja fa temps que s'havia establit un sistema per a guanyar dinerets fàcils: el passe. Donada la bona situació per al sector, tota classe de gatets i gossets, es posaven en un pis com a inversió. Donaven una entrada, i quan el pis s'acabava i arribava el moment d'escripturar, feien el passe, es a dir, li'l venien a un altre per uns milionets més de pessetes. Amb una xicoteta inversió, trauien uns dinerets. Negoci perfecte, i d'ací van nàixer xicotets especuladors, àvids d'uns guanys ràpids i d'altres "més pofesionals", que diria el personatge d'Airbag, que prengueren el sistema com a norma dels seus negocis.

Al que anàvem, amb els directors. Un d'ells ens comenta, que la major part dels edificis de l'Avinguda de les Corts Valencianes es van posar a la venda en la meravellosa, espectacular i super-hiper-mega-guay fira, Urbe Desarrollo, "el lugar donde todos tus sueños se harán realidad, i olé" . Molts gatets i gossets, i altres espècies valencianes -valencian especulators- van pagar a la mateixa fira els 6000 € d'entrada que demanaven per a la major part dels pisos. Pague eixa quantitat, i d'ací a uns mesets, pim-pam, em trac uns dinerets.
Doncs no. I va ser més greu. Comptava una directora que arriba el moment d'escriturar, ja sabeu, acte solemne a la notaria, el director de banc esperant, el notari esperant, i per allí no pareix ningú. Els presents en cara de pòquer, de babaus, la que desitgeu. La gent no apareixia. Tingueren que fer requeriment judicials per a fer aparéixer a la gent i que donara senyals de vida. Tal qual. I estem parlant de l'Avinguda de les Corts Valencianes, al costadet mateix del futur Camp del València.
L'explicació. La major part d'ells, sabedors que els pisos ja no es venen, preferiren perdre els 6000 €, abans que posar-se en una hipoteca que difícilment podrien assumir perquè no anàven a poder fer "la jugadeta". I els directors de banc amb una careta...
Així es presenta el tema. Magre, magre.