
Em trobe al periòdic El Mundo de hui un titular prou clarificador expressat pel nostre president Francisco Camps, més paregut que mai a un illuminati a la valenciana. El titular: " No hay modelo alternativo para la comunidad valenciana", reflexa ara més que mai qui és Francisco Camps i el fracàs que ha suposat per als valencians les polítiques practicades pel seu govern els darrers anys.
I és que en moments de vaques flaques és quan més es poden posar en evidència les males actuacions i les males pràctiques, i no em referisc només al affaire Gürtel, -que també-, sinó a les males actuacions polítiques que han portat als valencians a la cua de l'Estat en qualsevol rànquing econòmic, - vegeu els informes demolidors de l'INE, BBVA o LA Caixa, o els element definitoris de la qualitat de vida i de desenvolupament.
Les dades són per a alarmar-se realment: a la cua en inversió educativa, sanitària, en ràtio de llits per habitant, en l'aplicació de la llei de la dependència, en inversió en innovació i desenvolupament, etc... Però també model de degradació del territori, de destrucció de l'agricultura tradicional - que li pregunten a un llaurador, si encara en queden, el preu de la taronja- d'extinció de la menuda i mitjana empresa, de la pràctica del monocultiu de la construcció com a únic model de creixement, de la inexistent repercussió en l'ocupació i el creixement econòmic de les polítiques de grans events i moltes més que en podríem nomenar.
I el nostre president, el meu, el teu, el de tots, ens ix, amb aquesta de que no hi ha alternativa a açò. Xiquets, xiquetes, tenim molta feina que fer.

Les dades són per a alarmar-se realment: a la cua en inversió educativa, sanitària, en ràtio de llits per habitant, en l'aplicació de la llei de la dependència, en inversió en innovació i desenvolupament, etc... Però també model de degradació del territori, de destrucció de l'agricultura tradicional - que li pregunten a un llaurador, si encara en queden, el preu de la taronja- d'extinció de la menuda i mitjana empresa, de la pràctica del monocultiu de la construcció com a únic model de creixement, de la inexistent repercussió en l'ocupació i el creixement econòmic de les polítiques de grans events i moltes més que en podríem nomenar.
I el nostre president, el meu, el teu, el de tots, ens ix, amb aquesta de que no hi ha alternativa a açò. Xiquets, xiquetes, tenim molta feina que fer.
2 comentaris:
i aixo ho diuen els "amics" de El Mundo?
"Te lo juro por Arturo". A l'edició en paper hi ha uns articles més que recomanables.
Publica un comentari a l'entrada