Els retalls de Zapatero i la hipnosi de Camps

Ja es van concretant les retallades que prepara el govern d'Espanya, obligat per les institucions europees i pels mercats econòmics internacionals. Com sempre, es busca la solució fàcil de reduir la despesa a les classes treballadores, els treballadors de les administracions i els jubilats. Res de nou.
Al seu moment ja vaig carregar contra unes mesures que considerava demagògiques i populistes: els 2.500 euros per fill nascut o les deduccions de 400 euros en la renda per a tots per igual, sense cap progressivitat - fent que l'ajuda siguera per igual per al qui cobra 600 que per al qui cobra 60.000 -; els plans E d'obres, que no han aportat res de nou, i no s'ha creat cap lloc de treball indefinit, allargant la reforma del sector de la construcció i els serveis associats, i així un llarg etcétera.
I ara arriba les retallades dels sous, l'augment de l'IVA - que continua sent dels més baixos d'Europa, però que afectrà a tots per igual-, les retallades en la llei de dependència, i tots els retalls en drets socials que en principi, i amb una planificació i execució adequada, s'hagueren pogut mantindre amb normalitat. Una llàstima de govern, que confese que inicialment em va paréixer molt atrevit i avançat, i que ha acabat situant-se en la vora del populisme i la inactivitat més absoluta davant una situació econòmica i social més que preocupant.
Però, com vaig dir al plenari del passat dia vint, si culpable d’aquestos problemes és el govern espanyol, també ho és el de la Generalitat Valenciana, encapçalat per un president processat per un presumpte cas de suborn. I tot el que està encara per arriba. Un president paralitzat per la seua situació personal i incapacitat per traure’ns d’aquesta situació. Perquè en el seu cas el delicte no està en la negació de la crisi, sinó en girar la vista cap un altre costat, com si la cosa no anara amb ell.
Enroscar-se en un model productiu basat en l’especulació i la construcció sense cap altra alternativa, ens ha portat a encapçalar els nivells d’endeutament més alt de tot l’Estat, superant els 15.000 milions d’euros de deute, més d'un 13% del nostre PIB, però també els del paro amb un 23% de valencians i valencianes parats.
Una situació que reclama actuacions clares i contundents de reducció de la despesa. Però, no per la part més dèbil de la cadena, com són els treballadors i els pensionistes. Des del BLOC creguem que el Consell de la Generalitat té suficient capacitat per reduir moltíssimes despeses supèrflues i no afectar els sous dels seus treballadors, a l’igual que podira fer el nostre, i tots els ajuntament s.
Dos exemples autonòmics: el deute de canal 9 supera els 1.000 milions d’euros, i es té que reduir ja. Hi ha mitjans per fer-ho, a l’igual que la ingent quantitat de fundacions i empreses opaques creades per amagar tota classe de moviment del govern del partit popular, i que serviren de base per al treball d’enriquiment d’empreses com les que s’han vist implicades en la trama Gürtel.
Un exemple local: les partides de festes del passat any de l'ajuntament de Llíria eren inicialment de més de 300.000 euros. Acabaren l'any amb més de 600.000 euros de despesa.
Hi ha possibilitats d’eixir d’aquesta, però amb actuacions reals , no amb demagògia i populisme.