Escric al respecte de les bandes de Llíria, sabent que puc ser centre de tota classe de crítiques i opinions. En un lloc com Llíria, on la visceralitat està per damunt de la raó en massa ocasions, ocorren aquesta classe de coses, però ho faré perquè així ho considere.
El cas és que aquesta mateixa setmana va aparéixer en premsa les dificultats en que es trobava una d'elles, concretament la Primitiva, "el Clarín". El mateix president de la societat recorda a la notícia que "si no se cumple el acuerdo que en su día firmó con la Conselleria de Cultura, donde se comprometía a subvencionar las obras de ampliación y mejoras de las instalaciones, tendremos serios problemas para devolver el dinero que el banco nos prestó". De l'altra, la Unió, - de la qual forme part-, no em tenen que contar res de les dificultats econòmiques que està patint fa un temps perquè ho he viscut personalment els darrers anys, i molt més del que voldria.
Culpables? Algú podria dirigir la mirada cap a actuals o passats directius, però com diu la famosa cita " no pots permetes que l'arbre no et deixe vore el bosc", i en aquest cas, la cosa va per eixe camí. Sense llevar-li la responsabilitat que tenen o han tingut en els projectes de les pròpies societats als seus dirigents, així com en la gestió que s'ha al front d'elles, no cal oblidar qui els ha portat a aquesta situació amb la desastrosa política de promoció de les nostres societats musicals, portada a terme per uns ineptes gestors al front de les administracions públiques valencianes.
La teoria diu que no es pot crear una partida pressupostària sense crèdit, o almenys, sense previsió de cobrir-la, i això exactament és el que ha passat amb les bandes de Llíria. Uns irresponsables gestors polítics van prometre uns diners a mesos de les eleccions de 2007, sabent que no podrien fer front a elles, i hem tardat cinc anys en aterrar a la realitat. La llàstima és que en eixe temps, s'ha realitzat inversions, i els bancs - els nostres grans amics-, reclamen els interessos dels diners que han deixat. Simple, evident, però que no s'ha vist o no s'ha volgut vore per part de molts els darrers anys i ara tenen que pagar per altres que es feren la foto al seu moment i pegaren a fugir.
Eixir, eixirem, clar que sí. Recorde com la meua societat - vos recorde, la Unió- va passar una situació complicada als anys 80. Necessitàrem una gran quantitat de diners i molts socis feren un gran esforç per recolzar la societat i evitar la seua desaparició, - entre ells la meua pròpia família- i no espere menys dels companys, amics i socis del Clarín si calguera la necessitat. No tinc cap dubte.
Ara bé, no estaria gens malament que la propera vegada de visita a Llíria d'algun dels irresponsables que ens han portat a la difícil situació actual, la propera vegada que tornen a fer-se una foto - de segur que ho fan, tal vegada perquè coneixen la poca memòria de molta gent-, apareguera la visceralitat edetana, recordant-los que tenim memòria, sabem el que ens han fet i no ho anem a oblidar. O callar, i en eixe cas assumir que la culpa, tal vegada, ha sigut nostra en gran part per creure en gent com ells i en les seues paraules buides de contingut. Apostes?
6 comentaris:
Sort d'haver aturat a temps certs projectes faraònica.
Juzgar en el 2012, las decisiones del 2007, en medio de una crisis económica como nunca se había visto, y, por cierto, negada por la izquierda, me parece muy fuerte.
La oposición a determinados proyectos no vino por su coste económico, sino por la riqueza patrimonial, muy discutible, de ciertos inmuebles.
Estimat Manuel ¿Izquierdo? : - com per ací s'amaguen identitats no poc saber-ho-
Nosaltres no hem negat res, cadascú que s'apanye. Ja advertíem al 2006 que la situació no podia continuar igual però molts apartaren la vista i d'altres ens donaven per bojos. Repetisc, cadascú que siga responsable dels seus actes.
Respecte a les subvencions i la seua arribada, torne a recordar que és una irresponsabilitat signar convenis com es van signar, la setmana abans de les eleccions, sabent que no podrien fer front al seu pagament. La resta, contes de xinesos. Al 2008, 2009, 2010 ja sabien a la Generalitat com estava la cosa, i continuaren mentint i enganyant les nostres societats.
I respecte al valor patrimonial, supose que et refereixes evidentment al teatre de la Unió, i també ho he deixat clar més d'una vegada ací: és un patrimoni històric i sentimental dels llirians i qui estiga en contra, que es posicione, jo ho vaig fer quan s'intentà enderrocar i continue mantenint-ho ara mateix. Els diners per a megalomanies, ja fa temps que s'acaben i ara toca lluitar per les realitats que tenim. Algú s'imagina que haguera passat si s'haguera enderrocat el teatre de la Unió, sabent hui ja tots com saben, que NO HI HA diners per a les subvencions promeses? Algú a ca la vila de Llíria encara estarà resant per la sort que va tindre quan no s'aprovà el que ell sí va votar a favor.
Parlant de bandes i bandidos, algú me por explicar perque en la pàgina Web de l´ajuntament encara apareix un link a AMIGU. Es desidia o es que segueix funcionant?
En teoria AMIGU continúa funcionant, fent molts "AMIGUS".
A mi m´agradaria parlar de "bandaes", després de 3 ó 4 anys tancat, se torna obrir el solar de la cultural per a parquing. Una "bandaeta" més del Pp que la va a tancar, i ara l´obri i he ho ven com a titular.
I tots estos anys que ha estat tancada? Qui ha segut el responsable?
Publica un comentari a l'entrada