M'agrada de tant en tant entrar i donar una volta per la xarxa per llegir que conten uns i altres pel món dels blogs i els diaris digitals. Que anem a fer, em pot la curiositat i les ganes de conéixer posicionaments diferents als meus.
Ja fa temps que observe comentaris, paraules pujades de to i tota classe de qualificatius que em reserve, (no vaig a dir totes eixes brofegades a mi mateix i en ma casa, faltaria) cap a la meua persona i cap al partit al qual milite, que de forma sospitosa, i no tant, donen per susposat la nostra falta de nacionalisme valencià. De dretes, ens diuen que som. Fer com fan no es pecat em diria algú, i la resposta més fàcil seria la del "i tu més". L'inútil esforç de considerar-nos una dreta nacionalista, tant al meu partit com a mí mateix demostra la ignorància dels qui fan eixos comentaris (sempre interessat, faltaria més) tant pel desconeixement del que és i el que suposa el BLOC així com la falta d'e coneixement de mí mateix com a particular, que es podria resoldre fàcilment amb una xarradeta. D'interessats sempre en tindrem, buscant el niu del qual traure profit i benefici particular.
El que ja no es podrà negar serà la major presència de la història a l'Ajuntament de Llíria i en un grup propi, de dos regidors valencianistes (o nacionalistes valencians, que sempre hi ha puristes i cal cuidar les formes). Els comentaris i els insults poden continuar, per suposat; llibertat, bonica paraula. El límit el posarà el temps.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada