CARTA...ALS REIS?

Tenia pensat ja fa temps això de la carta als reis, però ho he anat deixant i no sé si arribaré a temps per replegar alguna coseta la nit del 5 al 6. Per si de cas, li pegaré una ullada a l’any que ja ha passat, que ha resultat veritablement intens, pel que fa a la meua vida personal i també política.

Tal volta alguns han decidit comprometre’s amb altres coses, han demanat mil i una cosetes, han fet moltes propostes, però en el terreny personal, jo només tinc un aspecte a destacar, i és el meu compromís amb la meua xicona per sempre i més enllà, i si tot va bé amb festa inclosa el proper mes de juny. Ella ha sigut una part important en aquest any meu, i el proper encara ho serà més.

En part, ha sigut un gran recolzament en un any - el de la meua estrena al món polític municipal – que jo he considerat d’adaptació. El procés evolutiu de les persones, com a sers socials que som ens porta a adaptar-nos a les més diverses situacions, i aquesta en la meua vida n’ha sigut una més. El temps dirà si les decisions que prenguérem al seu moment, i que han suposat el fet que dos regidors valencianistes siguen hui regidors de l’ajuntament de Llíria, sigueren les correctes. De moment el nostre treball es va fent notar i no ho estarem fent tan malament, quan de moment tenim el reconeixement i el respecte, fins i tot de l’equip de govern municipal.

Algú esperarà ací crítiques o lloances - la veritat, supose que esperaran més crítiques – però crec que ja ho fem massa quasi tots els dies. El PP té una forma de fer política que li funciona. No és la nostra, no la compartim, creguem que podem fer-ho d’un altra forma, i podem fer-ho millor. Ara bé, el poble ha triat i per això seria absurde en un moment com aquest centrar-nos en crítiques a altres que no aporten res al nostre discurs. La crítica sempre ho serà per a crear, plantejar i proposar, per construir i dirigir un discurs propi.

El nostre camí passarà, com ja s’està començant a fer des de la Seu Nacional per establir d’una vegada per totes eixe tercer espai polític valencià. Amb totes les dificultats que sabem que existeixen, amb els entrebancs i els despropòsits típics d’una esquerra valenciana massa vegades allunyada de la realitat, i que d’una vegada per totes necessitem per fer arribar la proposta pròpia als valencians i valencianes per al futur.

Tal vegada estiguem marcant un principi, tal vegada un final anunciat, el d’un arcaic valencianisme, - o catalanisme, si volem crear una certa polèmica - però el que qualsevol amb dos dits de front pot observar és que els messiànics salvapàtries que només han portat a la inexistència d’un projecte polític propi i valencià, no han suposat cap avantatge per als nostre avanç. Més bé al contrari, han suposta una important rèmora als nostres projectes de futur. I pense que ja va siguent hora de canviar els tempos i agafar la batuta. Com vaig dir en una frase d’eixes mitineres:

Comença el temps de les propostes,

comença el temps del BLOC.