Dijous passat vaig estar a Sant Miquel i la Torreta, encenent un llum a l'esperança, 301 anys després, i divendres vaig assistir als actes que havia organitzat el Casal Jaume I del Camp de Túria amb motiu del 25 d'abril.
Del primer acte, em quede amb la emotivitat del fet, després d'aquella crida que va fer l'Institut d'Estudis de la Vall d'Albaida l'any passat per recordar que 300 anys després ESTEM ACÍ.
Del segon, un any més ens hem juntat, aquesta vegada a Llíria - sempre amb l'alè de la prohibició del govern popular al coll-, i em quedava un regust agredolç. El meu amic em comentava en acabar els concerts de Clara Andrés i Pau Alabajos (aquest xic prometia abans i ara encara més) que aquestos actes eren impensable fa uns anys.Pot ser, però no en tinc prou.
La major part de la gent al Camp de Túria desconeix el significat del 25 d'abril i és molt important fer-los arribar, comunicar, entrar a les seues vides; i això necessita molt de tacte, cosa que la major part dels qui s'anomenen nacionalistes desconeixen per complet.
Serà la meua opinió, però no crec que estiga molt desencaminat després de les desfetes patides per eixa esquerra cega en totes les eleccions.
I com diu Pau al seu disc:
"salvarem tots els obstacles, és qüestió de voluntat"
"aprendrem de les errades, que hem comés en el passat"
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada