Tot aquell músic amb un mínim de cultureta musical sap que la sarsuela, -eixa musiqueta espanyola, feta molta d'ella per valencians, que és deliri de iaios i aies per tot arreu del nostre país-, té una interpretació de vegades més que complicada. Però clar, si eres músic de l'orquestra de les Arts... que vos vaig a dir, en teoria, vas sobradet.
Temps enrere, en un d'eixos concerts mítics i de llegenda que dona l'orquestra - parauleta de canal nou-, al darrer assaig al seu director se li ocorrer oferir de bis una peça de sarsuela. El mestre dona l'entrada, comencen a tocar... i els violins es perden de tal forma que el mestre es queda bocavadat. Torna a intentar-ho i el mateix. Clar, supose que a London, New York, Praga, Moscú o Tokio, d'on són la major part de la corda en qüestió, no escoltaran molta sarsuela a les seues festes populars. Coses de la internacionalització.
Imagineu-vos la burleta per darrere dels músics valencians cridant: "que se l'estudien, que se l'estudien"... a tots uns professionals de LA MILLOR ORQUESTRA DEL MÓN MUNDIAL, i més enllà.
Aquesta per al paio que volia que "ens carregàrem" al Lorin Maazel.
Li la regale, i espere que li servisca. Per cert, no dubteu que a tota eixa colla de magnífics professionals que ens ha arribat de tots els racons del món no els fallarà la memòria quan entre al restaurant a demanar l'altra sarsuela. Qüestió de prioritats.
No penseu que m'oblide del piano. Açò, contadet pels propis professionals del Palau:
Diuen i conten que un dia, al molt il.lustre i insigne arquitecte valencià, i per tant universal, Santiago Calatrava va dissenyar un fantàstic auditori, enveja del món operístic, i exemple a seguir. Tant ens feia que al segle XXI, un teatre es construira a l'estil italià, en ferradura, i per tant, molts seients no tingueren visibilitat. Aixo no importava.
Diuen i conten també que per a les audicions a un dels escenaris calia un piano per les meravelloses interpretacions que allí es produirien, però clar, als escenaris moderns, el piano es fa pujar en una plataforma situada al mig de l'escenari, i que fa desaparéixer completament l'instrument d'escena quan no s'utilitza.
A que ja vos la imagineu?
Doncs sí, l'insigne arquitecte va dissenyar un edifici de 300 milions d'euros... I LA PLATAFORMA NO ERA SUFICIENTMENT GRAN PER FER UTILITZAR UN PIANO DE CUA.
De verdad de la buena.
Temps enrere, en un d'eixos concerts mítics i de llegenda que dona l'orquestra - parauleta de canal nou-, al darrer assaig al seu director se li ocorrer oferir de bis una peça de sarsuela. El mestre dona l'entrada, comencen a tocar... i els violins es perden de tal forma que el mestre es queda bocavadat. Torna a intentar-ho i el mateix. Clar, supose que a London, New York, Praga, Moscú o Tokio, d'on són la major part de la corda en qüestió, no escoltaran molta sarsuela a les seues festes populars. Coses de la internacionalització.
Imagineu-vos la burleta per darrere dels músics valencians cridant: "que se l'estudien, que se l'estudien"... a tots uns professionals de LA MILLOR ORQUESTRA DEL MÓN MUNDIAL, i més enllà.
Aquesta per al paio que volia que "ens carregàrem" al Lorin Maazel.
Li la regale, i espere que li servisca. Per cert, no dubteu que a tota eixa colla de magnífics professionals que ens ha arribat de tots els racons del món no els fallarà la memòria quan entre al restaurant a demanar l'altra sarsuela. Qüestió de prioritats.
No penseu que m'oblide del piano. Açò, contadet pels propis professionals del Palau:
Diuen i conten que un dia, al molt il.lustre i insigne arquitecte valencià, i per tant universal, Santiago Calatrava va dissenyar un fantàstic auditori, enveja del món operístic, i exemple a seguir. Tant ens feia que al segle XXI, un teatre es construira a l'estil italià, en ferradura, i per tant, molts seients no tingueren visibilitat. Aixo no importava.
Diuen i conten també que per a les audicions a un dels escenaris calia un piano per les meravelloses interpretacions que allí es produirien, però clar, als escenaris moderns, el piano es fa pujar en una plataforma situada al mig de l'escenari, i que fa desaparéixer completament l'instrument d'escena quan no s'utilitza.
A que ja vos la imagineu?
Doncs sí, l'insigne arquitecte va dissenyar un edifici de 300 milions d'euros... I LA PLATAFORMA NO ERA SUFICIENTMENT GRAN PER FER UTILITZAR UN PIANO DE CUA.De verdad de la buena.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada