09 d’octubre 2008

Bandes, bàndols i banderes

Voldria un dia com hui fer la meua aportació a tot açò aque a anat apareguen al voltant de les banderetes a distints blogs, pàgines i espais i que els diaris afectes al PP o al PSOE han menejat convenientment cap al seu costat.
En primer lloc dir que les propostes de Rafa Company, faustí barberà, vicent baydal, i molts altres que han anat sorgint a la xarxa m'han paregut molt més que interessants. Fins i tot he vist comentaris i escrits d'altres personatges que es qualifiquen ells mateixos. Bon viatge cap a l'hiperespai!
Va siguent hora que els valencianistes reconduim una situació que deixant-la sempre a un costat, no es resòl mai i serveix perquè siga utilitzada sempre en la nostra contra. Tots tenim clars que el nacionalisme valencià és i tindrà que ser això, valencià. Els de l'hiperespai que he anomenat abans, ni són ni seran mai opció de govern a casa nostra. Ja va siguen hora que desperten del somni.
Per tant caldrà plantejar-se com explica molt clarament que fa un nacionalista valencià sense reconéixer com a pròpia la bandera oficial del nostre país. Compte, això no vol dir que renunciem a res, però és d'una incoherència que tira d'esquenes. Rafa Company m'ho reafirmava amb el següent: s'imagineu un navarrés "de tendències basquistes" sense reivindicar la bandereta de Navarra? Però si els mateixos abertxales la posen al costat de l'ikurriña! Que estem fent nosaltres? Caldrà reconduir la situació.
Supose que el que dic té o tindrà moltes puntualitzacions, les formes, els discursos; també molts atacs pels extrems, o desde casa mateix però caldrà plantejar-s'ho. Encara estem a temps. I el congrés del proper any per al BLOC serà decissiu.
Per a la reflexió deixe una anècdota que vaig viure personalment fa unes setmanes amb motiu d'uns actes de l'any Jaume I. Al meu poble s'han organitzat una sèrie d'actes, proposats per part d'un grup d'historiadors del poble i que el govern del PP local ràpidament ha assimilat com a propis- açò ja sabem que en tots els llocs ho fan fantàsticament, convertint tot allò que faça olor a valenciania i orgull valencià en propi-. El primer acte consistia en una visita a La Vila medieval de Llíria, en un recorregut històric acompanyat per actors i músics. Tot molt bonic i fantàstic encapçalats com no, per l'alcalde popular i populista Manuel Izquierdo. A mí personalment em va agradar però em quede amb el principi del recorregut, davant les finestres de Ca la Vila, l'edifici de l'ajuntament.
De les finestres de l'alcaldia i de la Sala d'Exposicions penjaven els escuts històrics de la ciutat de Llíria, els lliris sobre barres roges i grogues, fets a proposta de les persones que organitzaven els actes i que al govern popular de Llíria no li van paréixer malament. Allí estaven i en la fotografia podeu observar-los. En la mateixa fotografia podeu vore d'esquenes un alcalde de Llíria del principi de la democràcia, hui catedràtic d'economia. Eixe alcalde, que supose miraria igual d'extranyat que jo eixos escuts, tingué una forta polèmica per penjar una senyera a l'edifici de l'ajuntament. El dia de l'acte no passà absolutament res. Un alcalde popular penja una quatribarrada a un ajuntament, i cap problema.
Tenim molt a fer o no?

14 comentaris:

Anònim ha dit...

He llegit els posts del tal Baydal, Company i d'altres i els teus també, i la veritat és que històricament no teniu res a fer, d'altra cosa és que vullgueu montar-vos la vostra pròpia paraeta, a mi això em sembla perfecte, de vegades es fa més via anant per separat que tots junts. Ara d'altra cosa és que eixe drap que promogueu siga calcadet dels del GAV, que la vostra consciència nacional no arribe més enllà de les rodalies de la ciutat de València i que preteneu justificar anormalitat històriques amb l'excusa del PP, creus que amb una blavera et votaran més? En tot cas si continueu amb el PSOE segur que sí!

Pere Palés ha dit...

Estimat Rafa:

He de felicitar-te. Per la teua valentia i claredat de plantejaments. Per reflexionar sanament, sense complexes ni prejudicis, amb la veu ben alta.

Ojalà el Bloc hi reflexione. Donaria cabuda a molts més. Militants i votants.

Una abraçada.-


http://pensamentslliures.blogspot.com

Rafa Cotanda ha dit...

Senyor test,
Crec que t'equivoques amb eixos reduccionismes maliciosos, volent mesclar-me amg el GAV o coses paregudes. Les banderetes tenen seguidors de tot tipus i condició d'un extrem a un altre.
En segon lloc, no tinc paradetes que montar perquè no calen historietes, el BLOC NACIONALISTA VALENCIÀ,té que acollir totes les branques del valencianisme polític i les propostes que he escoltat últimament em pareixen molt correctes i encertades. I per cert, é un partit polític que s'extén prou més enllà de la ciutat de València.
I pel que fa a la història...crec que amb el post inicial i tot el que has llegit per ahí, pots tindre clar el que es proposa.

Anònim ha dit...

Hola: Sóc Rafa Company. Crec que, en definitiva, d'allò que estem parlant és del futur: de les condicions en què el valencianisme polític ha de treballar en el futur. En eixe sentit em pense que l'actitud mantinguda per Rafa Cotanda no mereix línies argumentals com les plantejades per "test". És el moment de plantejar a "test" si l'alternativa és seguir desconnectats d'una gran part de la ciutadania valenciana. I també és el moment d'aclarir si és bo, i políticament raonable, "amagar" que durant la Segona república les aspiracions de llibertat valencianes portaren la franja blava.
Rafa Cotanda diu el que pensa sense agredir verbalment ningú, i sense fer comparacions que poden ofendre: "eixe drap calcadet dels del GAV" va ser la bandera dels valencians sota les bombes de Franco i de Mussolini. Seria bo esperar de "test" un coneixement més complet de la història. De tota la història...
Rafa, un gran abraç

Nomdedéu ha dit...

Tens raó, Rafa, ara a vore com ho fem per no quear-nos, com sovint, amb la raó i avant.

Anònim ha dit...

Passava per ací i vist que el post anomenat "Rafa Company" em fa esment aprofite amb el vist-i-plau del propietari del blog per replicar-li:

Partim de premises diferents, per a mi, una gran majoria de la població valenciana viu alienada en pitjors condicions que al Franquisme, i a més amb l'afegit de la immigració. És a dir, estem parlant de qüestions nacionals, i no crec que ni tu, ni jo, ni eixe del costat puguem convèncer més del que som, ni que ens posem la senyera de saragüell.
La bandera de la majoria dels valencians durant la guerra del 36 fou la tricolor republicana i si molt m'apures la negra i roja de la CNT FAI que era majoritària per aquestes terres, que alguns tingueu en la ciutat de València les mostres mires demostra la vostra curtedad de vista.
Per curiositat, a eixe foro de suposats catalanistes i blaverots, en quina banda estàs?

Rafa Cotanda ha dit...

senyor test, considere eixa consideració de catalanista superada. Per història i pels fets. Jo sóc valencià, parle valencià que és una variant més de la llengua catalana. És això ser catalanista? Tu mateix. El meu país és el valencià i per ell treballe cada dia.

Anònim ha dit...

He llegit el teu article. Em sembla una mica ambigu perquè tampoc aclareixes quina és eixa bandera que tothom hem d'aceptar per arribar a un consens. POtser serà la bandera de la ciutat de València? La de la franja blava que durant la transició esl grups radicals d'extrema dreta imposaren mitjançant la força i la coacció i que el PSPV admeté sense embuts tot empassant-se la quatribarrada amn l'escut de Pere el Cerimoniós?
Si és així no ho accepte, no vull que la bandera d'una part (la ciutat de València) represente tot el meu país i menys encara amb els mètodes pels quals s'impossà. Les cosses clares i el xocolate espés. Hem de reclamar els nostres símbols, els autèntics, començant en molts cassos per els propis escuts dels pobles. A Llíria el canviaren per un tan neutre com fal·laç, al meu Benaguasil passà el mateix, substituïren les quatre barres per una ceba, un castell i una mitja lluna. Tota una demostració de com s'esborra la memòria i la nostra vertadera identitat. Comencem per ací, doncs. No ens demanes que accptem cap altra bandera. Amb els violents impositors no hi pot haver consens.

Rafa Cotanda ha dit...

Josep, me n'alegre que passe per casa meua gent de Benaguasil. Pareixia que tant de PAI havia arraconat a la gent de trellat com tu.
Espere que repases els blocs o pàgines que nomene al post i d'altres perquè t'aclaririen molts dubtes. Evidentment que parle de reconéixer la bandera de la ciutat, perquè entre altres coses hui és l'oficial i cap nacionalisme -te recorde el cas navarrés- es suicida d'eixa forma. Un altra cosa és que deixem de ser el que som, i com ho som, explicant-ho amb MOLTA PEDAGOGIA. Sóc dels qui s'ha manifestat més d'una vegada baix una quatribarrada, però això no lleva que reconeguem que hi ha i on volem arribar.
Si volem continuar siguent un reducte, perfecte, però si realment volem governar, tindrem que guanyar el carrer i això no es guanya amb extremismes i banderes.
Respecte al tema de l'escut de Llíria, n'estic d'acord en que cal recuperar-los perquè els escuts històrics, com és el cas dels que apareixen en les fotos suposen el reconeixement d'on venim i en el cas de Llíria està prou clar: quatre barreres roges en fons groc i els lliris damunt. FIns i tot el PP ho ha reconegut.El problema està en que ells reconeixen això com a normal, ho asumeixen i s'aprofiten i nosaltres fem d'eixes batalles estèrils bandera, mai millor dit.
Discrepe amb tu: el meu país es farà amb treball i no amb banderes.

Rafa Cotanda ha dit...

Per a Josep: He rebut un altre comentari teu però no sé perquè no es publica. Et demanaria que el tornares a enviar.

Anònim ha dit...

Hola Rafa. Sóc Josep una altra vegada. No entenc per què no s'ha publicat el cometari. Alguna cossa dec haver fet mal. No sé si has pogut llegir-lo, en tot cas venia a dir açò:
Supossem que el nacionalisme valencià renunciem als nostres símbols i acceptem la senyera blavera. Creus que això reportaría més vots als partits nacionalistes? Sincerament crec que no, precissament perquè si alguna cossa caracteritza els blavers és el seu espanyolisme militant. La prova: les imatges de la processó pretessament cívica del passat nou d'octubre. Però bé, claudiquem amb la bandera...Què en fem de l'himne? L'acceptem també per ser l'oficial i continuem ofrenant noves glòries a espanya? I amb el nom del país? Acceptem el terme oficial de "comunitat"? Renunciem a ser un país de debò? I amb la divisió tan artificial com maliciosa del nostre país? Acceptem les províncies espanyoles i renunciem a la comarcalització o a qualsevol altra divisió més addient? Acceptem també les banderes provincials d'Alacant i Castelló que no fan altra cossa més que afegir desavenències entre valencians? I amb la llengua? Acceptem de manera oficial i li donem rang d'idioma a la varietat dialectal "apitxat", oblidant la resta de parlars del país? Acceptem les tesis secessionistes perque són les que la majoría de la població abraça? Fem tot açò en pro de la convivència? T'assegure que els blavers, en sa majoría ja al caliu del PP, no es molestaràn en votar nacionalista, perquè com ja t'he dit aquesta gent se sent profundament espanyola. No cal més que veure les seves manifestacions.
Si el nacionalisme valencià fa tot açò i s'acosta a les tesi secessionistes blaveres per captar més votants, amb l'excussa d'una hipotètica concil·liació, en res ens diferenciarem d'ells. Acabarem sent com ells. Realment creus que es possible la conciliació amb aquesta gent? Per a ells l'única conciliació possible és la nostra desaparició. Els molestem. I els molestem perquè diem la veritat, perquè possem els valencians davant l'espill i no accepten el que veuen. No podem renunciar als nostres símbols perquè són l'únic que tenim.
Amb tots els respectes, sembla que el BLOC s'ha apuntat a una espècie de reedició de la famosa "tercera vía" que ja va fracassar, si mal no recorde, al final dels vuitanta-principi dels noranta. En la meva opinió eixa és una vía morta per tot el que t'he dit abans. El poble valencià feu moltes concessions durant i després de la transició, el BLOC també n'ha fet moltes i el resultat és que aquesta gent -els blavers- no canvía, no vol ni sentir-ne parlar. Supossem també que eixa política de conciliació i renúncies té èxit i el BLOC arriba al govern: Quin paper faria aleshores si no hi haurà cap diferència entre ell i la fagocitada UV? Seria capaç de plantejar-li a espanya qüestions sobiranistes? O per no molestar als votants oficialistes ens hauríem d'acomformar amb continuar sent una comunitat o una particularitat dins de l'estat espanyol? I si planteja l'independència -perquè el BLOC és nacionalista- ho faría tot sol? Sense comptar amb una federació o confederació amb la resta de països de parla catalana? Creus que això sería factible i viable?
No m'agraden les confrontacions violentes i menys quan es dónen entre faccions socials. Odie aquesta guerra sibil·lina i artificial que patim al nostre país i que tan bé li vé a espanya. Mentre nosaltres ens barallem per banederes i idiomes, espanya va fent i cada cop la gent és més espanyolista, més PP i més PSOE. Però aquesta guerra no l'hem començada nosaltres, aquesta guerra la començàren ells, de manera premeditada per acabar amb qualsevol intent de "resurrecció" nacional i de convergència amb Catalunya i Les Balears. El PP cada volta fà un discurs més pseudo-nacionalista, si el BLOC s'acosta cap a eixes tesis serà fagocitat pel PP, perquè la gent davant discursos similars sempre opta pel partit més fort, el de més garantíes a les urnes.
En la meva opinió els nacionalistes hem d'anar de cara, sense complexos, moleste a qui moleste, i junts. La situació del país no pot permetre'ns diferències entre els qui l'estimem, entre BLOC i ERPV, també amb els d'Iniciativa pel poble valencià. Per guanyar el carrer cal treballar junts, fer reclamacions conjuntes al govern de l'estat i fer-se veure per la gent.
Per altra banda: quan parles de nacionalisme navarrés a qui et refereixes? A UPN? Això és nacionalisme?
També m'agradría que m'aclarires el terme "hiperespai".
Disculpa'm tot aquest rotllo. M'he extés massa.

Rafa Cotanda ha dit...

Uff! Quuantes cosetes Josep!
En primer lloc, i com vaig dir ja fa temps: és curiós que els post que més polèmica creen fan sempre referència a llengües i banderes. Ni economia, ni educació, res desperta més l'interes dels valencians que es consideren nacionalistes que eixos. Així, malament.
Respecte a tot el que vas plantejant, intentaré resumir. Jo parle de banderetes però he recalcat que no es tracta de deixar de ser el que som sinó de reconéixer el que hi ha. Per exemple: quan jo com a regidor vaig a un acte oficial i sona l'himne ni pel cap em passa no alçar-me. És l'himne oficial, i com a tal el respecte. Un altra cosa és la lletra. Evidentment que no la compartisc. Però mira, la música, com a músic que sóc m'agrada si això val per a alguna cosa.
De totes les demés coses que comentes de banderes provincials ,etc... crec que estem al mateix bàndol. Però la nostra funció serà explicar perquè no volem tot això. I molt pedagògicament, oposar-se. I per cert, torne a repetir que jo parle valencià, varietat dialectal de la llengua catalana, crec que hi ha prou amb això.
Un altre temeta que ja ha eixit alguna vegada: sí, el Pp practica un valencianisme de conveniència i per això està el BLOC per a explicar-ho. Ho són, de conveniència ara perquè no governen a Madrid però no ho seran quan deixen de governar, i per això, nosaltres, el BLOC ho explicarem i ho demostrarem. I per això ni som ni serem iguals. Però estic d'acord en que és molt perillós sense explicar-ho que la gent confundisca missatges. Treball tenim.
Més cosetes: el BLOC és sobiranista, però més que això és realista. Qui és capaç d'imaginar-se uns paisos que anomenes tu sense tindre construit un país? Això no té trellat. Primer es fa país. O què porten fent al País Basc, Catalunya o Galícia els nacionalistes? País, país i país. Les brometes d'ERC de voler la independència per al 2014 estan molt bé, per a traure-ho a Polònia de TV3. I gràcies. Primer, fer país.
Quan parle de Navarra parle dels nacionalistes. UPN és una "marca blanca" del PP.
La penúltima cosa: Per a mí, ERPV -no ERC, compte- ESTÀ A L'HIPERESPAI. Ho vols més clar? Els seus plantejaments estan fora de la realitat valenciana i fora de qualsevol plantejament que jo faça o puga defensar. Jo vull un país. Ells uns paisos sense haver guanyat el seu propi. Per això estan a l'hiperespai, encara que respecte que vullguen continuar-lo. Jo no ho faré.

Crec que està prou clar i explicat, no? Primer fem i treballem pel nostre país. No crec que acceptar certes realitats siga fer cap renúncia si es sap explicar perquè és fa i quin sentit tenen realment tots eixos "simbols".

Anònim ha dit...

Josep - Benaguasil.
Ho sent molt Rafa, no vull fer-me pesat en aquest tema. Un darrer comentari: Coincideixc amb tú en què abans de somiar en un estat hauríem de fer país. I que fer país s'hi fà parlant a la gent d'economía, sanitat, educació, serveis públics, millores en el benestar, accés al treball, etc. Però continúe pensant que els símbols són irrenunciables. Això ho sap ben bé Espanya, que ens els mostra cada día. Els valencians continuem amb aquesta discussió estèril perquè al seu moment va estar mal tancada. Uns bàbars troglodites cremàren la bandera preautonòmica del país i imposaren la seva, la blavera, la causant de les discòrdies entre valencians, tant pel seu orígen -Alacant, València i Castellò- com per les seves idees. Continúe pensant que la sol·lució no passa per un distanciament entre les forces polítiques nacionals, ni per terceres víes. La sol·lució per al País Valencià es troba en la unió de tots aquells que l'estimem, deixant aparcades diferències epidèrmiques, tan subtils que no hauríen de supossar enfrontaments. Possa't per un moment en la situació d'un votant nacionalista valencià a l'hora de triar a quí vota en les eleccions: Bloc? ERPV? Iniciativa? Per què no una plataforma que uneixca als tres? Per què no possar-ho fàcil a l'electorat? Per què no unir esforços si tots tres comparteixen objectius? El nostre País s'ho mereix, no?
L'última cossa: Ahir vaig llegir al Levante-emv una notícia que pregava així:"La Comunidad Valenciana lidera el rànking de actos xenófobos i ultras". L'observatori contra la intolerància denuncía l'increment del feixisme al País Valencià, amb agressions a immigrants i pidolaires. Citava a organitzacions com España2000, Alianza Nacional, etc. Les mateixes que desfil·laven davant la "reial senyera" en la processó cívica del 9 d'octubre. De manera premeditada se silenciaven les agressions a persones, partits i entitats que defensen el valencianisme. Potser perquè la majoría de la gent rebutja una agressió a un immigrant, però la troba justificada quan la pateix un "catalanista de mierda". Per molt que abraceu la senyera blava i l'himne regional, per molt que aneu a la processó "cívica" sempre estareu al seu punt de mira. Sempre sereu catalanistes. En això també som al mateix vaixell. Salut!

Rafa Cotanda ha dit...

A la fi Josep no se n'anem tant. Cal fer país. I per això, alguns posicionaments extremistes tenen que acabar.Així de clar. L'altre dia ja li contestava a TEST diguent-li que no es pot considerar per igual a tots els qui defensen una bandereta.
I n'estic d'acord que caldria arribar a una entesa amb molts sectors però no tinc massa clar que alguns il.luminats es baixen dels seus burros particulars. és una sensació. De moment, t'anime a continuar fent país, de la forma que consideres.