De vegades les coses no són com pareixien, i canvien abruptament. De vegades, el temps que tot ho cura accelera brutalment creant situacions increibles que no es pareixen en res al que acabem de viure. De vegades, el temps que tot ho cura és democràtic i accepta les voluntats de les majories, relegant les mentides i els enganys a terrenys de l'absurde més còmic i deixant el futur en un pressent més que possible. Contra vents, contra manaments, i amb una ventolada de decència, la necessitat de saber d'un poble cansat de mentides ha fet respirar un poc la Llíria ofegada en el silenci dels últims anys. De vegades, la unió fa la força.
Ho sent per als qui no sou de Llíria, perquè aquest post serà un poc més que indesxifrable, però hui toca.
2 comentaris:
Espere que no sols a vegades, si no sempre, el temps accepte la voluntat de les majories i siga democràtic. Contra vents, contra fòbies personals, contra intoxicacions interessades i ofensives i, no sols amb una ventolada, si no amb un huracà constant de decència, construirem i disfrutarem del millor auditori del País Valencià.
Sempre, no sols a vegades, la unió fa la força.
Jo sóc de Llíria i crec haver desxifrat este post, però Rafa no sols toca hui, toca sempre.
Benvigut Josep Vicent, espere que així siga sempre, com també sempre ha sigut. Reafirme cadascuna de les teues paraules. Que tots facen el mateix i sàpien acceptar els tempos que marca la democràcia, perquè per desgràcia, i ho dic com a afectat en més d'una ocasió, no sempre els qui juguen amb el destí de tots juguen net.Però això, ja és passat. Treballem pel futur.
Publica un comentari a l'entrada