EL PLENARI: LA BURLA

Ja ho vaig advertir a la reunió que férem per explicar tot açò de la taxa. Podrien convocar el plenari extraordinari que demanàrem a les huit del matí. És legal. I ja ho han fet dos anys seguit, amb motiu de l’aprovació del pressupost municipal. Perquè clar, com l’oposició oposita, presentava al•legacions als seus pressupost, i com això els importuna molt, doncs, plenari a les huit del matí. El 2007 un 28 de desembre, - innocent, innocent – i el 2008 un 23 de desembre. Però tot legal. Tant com els contractes d’ Orange Market amb la Generalitat.

La realitat que amaga aquest fet és la falta de transparència i la interpretació interessada de les lleis per part del govern del nostre alcalde. I ell el primer davant de tots i cadascú dels seus regidors i regidores. Perquè cal recordar-los que l’acta de regidor és personal i intransferible. I per tant, el seu vot, el de cada regidor i regidora podria ser perfectament diferent al del seu alcalde i la seua regidora d’urbanisme, en un cas com aquest en que consideraren que no s’estan defensant els interessos de Llíria. Podrien fer-ho.

I respecte a la convocatòria: jo no ho haguera fet mai. Mai. És una indecència convocar un plenari per tractar un assumpte tan greu i que afecta a tanta gent un dilluns a les huit del mati. No té cap excusa ni cap perdó.
Però anem al plenari mateix. A pesar de la intencionalitat de la convocatòria, el plenari estava ple. Totalment ple. La Sala de Plenaris de Ca la Vila estava repleta de persones que esperaven saber, i esperaven respostes que evidentment no trobaren per part del govern municipal. És el que tenen les burles, i quan es burlen d’un. Et fan alçar-te a les 7 del matí, i després, en deu segons de votació tot s’acaba. Res canvia. 11/ 10. “Això es tot?” deia indignat un veí a l’eixida. “No van a rectificar?” Doncs no rectificaren, i damunt la regidora de medi ambient, acusant-nos a tots els membres de l’oposició de mentir. I exigint una certificació del secretari de les seues paraules!, quan ella sap perfectament quines sigueren al plenari del 2006: COST ZERO.
De res valgué que li recordara a l’alcalde que l’última paraula del que passe al nostre poble és la seua. Ell donarà els permisos perquè passen els camions de fem i ell donarà els permissos perquè es contruisca la planta. Encara tenia temps, i encara el té. RECTIFICA MANOLO.
Després vingué el discurs de l’alcalde. Un discurs, memorable. Digne de replegar-se als llibres de discursos memorables, de personatges memorables com ell, com Alfonso Rus, com Carlos Fabra, Eduardo Zaplana, Francisco Camps. Memorable. Supose que quan es publique l’acta ho comprendreu. Però cal quedar-se almenys amb dues frases més memorables sinó dins de tot el discurs en conjunt:

“Total per 43 euros” i,
“ Són les nou i mitja i tenim que anar a treballar”

me-mo-rables

pa-tè-ti-ques, afirmaria jo