he tingut la temptació d’escriure però he pogut contenir l’impuls. Aquest mateix matí un amic m’ha donat una resposta al perquè d’aquesta posició meua tan absurda aparentment, però justificada al cap i a la fi. M’ha servit el seu exemple de Gandhi quan una volta sigué preguntat per un assumpte i contestà: “ no tinc encara una resposta, deixeu que m’ho pense” i continuà amb la seua marxa.
Amb açò no vull dir evidentment que no tinga cap posició al respecte de la taxa del reciclatge del fem, donat que portem algun temps explicant-la. El que necessitava era el temps per assumir tot el que ha vingut darrere, i concretament aquesta setmana.
La taxa
Al voltant de la taxa tot està explicat, però tot s’ha marejat de forma intencionada per part d’un govern que, si repasseu be l’hemeroteca guardà un silenci calculat la primera setmana de febrer, una vegada havíem demanant el plenari extraordinari. Els seus mecanismes de propaganda interna començaren a funcionar ràpidament intoxicant tot el poble amb la desinformació i manipulació a la qual ens tenen habituats.
La història és la que és, i sigué el PP qui el 2006 aprovà en solitari un conveni amb unes empreses per rebre contraprestacions en cas que algunes d’elles siguera l’adjudicatària de gestionar els nostres residus. I sigué la regidora de medi ambient la que va afirmar que el cost per al poble de Llíria seria zero. Podeu consultar l’enllaç a l’acta del plenari d’aquell dia. (pàgina 19). Ho va dir ella clarament i per dues vegades. Com també els vaig recordar al plenari extraordinari del passat dilluns que possiblement s’equivocaren en els càlculs però que podrien rectificar i renegociar el conveni. Podien i encara poden fer-ho.
A partir d’eixe moment, de juliol de 2006 començà una manipulació calculada. Molt calculada. De seguida arribà la proposta a un fòrum de medi ambient com a una cosa feta. Llíria anava a tindre la planta de tractament dels residus sí o sí i anàvem a tindre una meravellosa contraprestació. Ho recorde perquè per casualitats, vaig acudir a eixe fòrum on es parlà de tot acò i puc recordar l’escena perfectament al saló de l’espai Jove on el nostre company Vicent, representant en aquell moment al fòrum, va instar a l’alcalde a millorar ja en aquell moment les contraprestacions perquè eren insuficients. Ell va demanarar també la gratuïtat de la replega del fem per a Llíria. Si tenim la planta tenim que tindre més beneficis. No es parlà en cap moment del tractament, perquè TOTS TENIEM ASSUMIT, I EXPLICAT PER ELLS MATEIX QUE NO S’ANAVA A COBRAR. Per això Vicent ja insistia en demanar més. Demanava pel rebut del fem. I també recorde perfectament el somriue de la regidora de medi ambient, del representant del PP en aquell moment, - familiar d’ella - , i del mateix alcalde, diguent que això no podia ser. Que era demanar massa. Vicent li va contestar inmediatament que això era degut a que no sabien negociar. Que s’havia fet una mala negociació. Després, silenci. No contestaren a res. Ens quedarem en que almenys, no es pagaria pel tractament del fem.
Arriba la taxa
A finals del passat any, comencen a arribar rumors a Ca la Vila. S’escampa la notícia que el Consorcio Valencia Interior ens vol cobrar la taxa però que hi ha alguns problemes i per això està retenint-la. Efectivament, passa desembre, comença gener i per sorpresa comença a arribar el rebut girat això sí per la Diputació de València convidant-nos a domiciliar el rebut del tractament i eliminació dels nostres residus. I comença la indignació perquè els nous impostos no són rebuts per ningú. Comença la indignació però també el que els futboleros anomenem “balons fora”. O siga, que la culpa és d’un altre.
De qui és la culpa?
Del cha cha cha que dirien alguns. Com ja he explicat, al juliol de 2006 es retractaren des del govern de Llíria amb les famoses afirmacions: “coste cero”. Ho sent pel PP, (ELS TORNE A RECORDAR QUE ENCAR PODEN RECTIFICAR). El que no suposaven ells era que apareguera tanta indignació amb tot açò. Però clar, arriba la taxa i cal pagar-la perquè algú ha decidit que nosaltres tenim que pagar-la i eixe ha sigut un altre punt de desinformació i manipulació.
El Consorcio, que està format per tots els municipis que conformen el nostre Pla Zonal és l’òrgan, anem a dir, competent en tot aquest assumpte. Competent perquè els ajuntaments deleguen en ell les competència. I competent perquè decideix en conjunt.
Però no cal oblidar qui és el nostre alcalde, i quina funció fa
El nostre alcalde, Manuel Izquierdo Igual és membre del Consorcio. Ell és l´únic representant de Llíria, i l’únic que pot defendre els interessos de la nostra ciutat allí. Però callà. Callà quan es proposà de posar la planta a Llíria. Podria haver dit que no. Callà quan li proposaren unes contraprestacions insuficients (RECTIFICA MANOLO)!. Callà quan s’aprovà la taxa al març del passat any. I ha callat quan li hem demanat que treballara pel seu poble. En cap moment ha parlat al Consorcio per defensar al seu poble.
Gira la taxa el consorcio o l’ajuntament?
Home!, la gira el Consorcio! que no has llegit la propaganda popular? Però això tots sabem que és una veritat a mitges. Els alcaldes de tots els pobles que conformen el Consorcio, davant el problema d’imatge que els podria suposar la creació d’un nou impost decidiren que aquesta nova taxa siguera girada des del Consorcio. Però clar, una entitat privada no pot cobrar la taxa, i per això li cediren a la Diputació de València la recaptació de la taxa. Complicat? Gens. Al meu poble es diu llevar-se les puces de damunt. Si no apareix el logotip de l’ajuntament a la carta, l’ajuntament no cobra la taxa. No te culpa de res. I molt menys l’alcalde.
Però no oblidem:
L’ALCALDE DE LLÍRIA ÉS EL NOSTRE REPRESENTANT AL CONSORCIO
ELL VOTA AL CONSORCIO
I NOMÉS ELL POT DEFENSAR LLÍRIA AL CONSORCIO
Continuarà...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada