El passat dissabte tingué lloc el concert que vos contava. Una meravella, xe. I és que tenint músics com els que tenim ací... millor no calfarme que no portarà a res.
Una meravella l'orquestra àrab, Miquel Gil, David Pastor, Pep Gimeno "Botifarra", que ens replegaren en un clima meravellós, entre músiques d'ací i d'allà, entrellaçades en un tot i que donen mostra del que es pot aconseguir amb trellat i un bon grapat de bons músics. Donaren mostra de la gran influència àrab en els valencians, fussionant magníficament les diferents propostes que suposen cadascún dels artistes allí presents. Al meu parer, el cant de batre interpretat a tres entre Miquel Gil, Pep Gimeno, i Mohammad Bout Ayoub, podria inscriure's a qualsevol tractat respecte al que seria la fussió i l'adaptació de l'evolució històrica d'un mateix estil musical. Impressionant.
Un plaer haver estat allí. Farem perquè torne. Ací, a casa nostra.
Una meravella l'orquestra àrab, Miquel Gil, David Pastor, Pep Gimeno "Botifarra", que ens replegaren en un clima meravellós, entre músiques d'ací i d'allà, entrellaçades en un tot i que donen mostra del que es pot aconseguir amb trellat i un bon grapat de bons músics. Donaren mostra de la gran influència àrab en els valencians, fussionant magníficament les diferents propostes que suposen cadascún dels artistes allí presents. Al meu parer, el cant de batre interpretat a tres entre Miquel Gil, Pep Gimeno, i Mohammad Bout Ayoub, podria inscriure's a qualsevol tractat respecte al que seria la fussió i l'adaptació de l'evolució històrica d'un mateix estil musical. Impressionant.
Un plaer haver estat allí. Farem perquè torne. Ací, a casa nostra.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada