Comunista

Tinc un amic que em diu comunista. I paradoxalment ho entenc. Entenc que és la seua manera de “classificar-nos” d’alguna forma a tots aquells que no som del PP o del PSOE. Els han fet entendre a la gent com el meu amic, es a dir al 90 % de la població, que ho eres blanc o eres negre, i sinó, eres roig. Però roig, roig. O siga, comunista. Qualsevol cosa que faça olor a “diferent” a PP i PSOE és comunista. No hi ha altra opció. És un reduccionisme molt forçat, però que produeix un efecte terrible a nivell social, almenys per als qui volem ser només valencianistes i volem arribar a dirigir els destins del poble valencià.

No és que tinga res en contra dels comunistes. Em passa igual que amb ERPV (disculpa Josep de Benaguasil, però l’exemple em val). Són d’un altra galaxia per a mi. Entenc el comunisme, tinc clars els seus principis però viuen en la utopia. La utopia comunista, s’enten. Jo preferisc la utopia valencianista. Molt més real, possible i propera. I no, no és el mateix ser comunista que valencianista. Per això bona sort als comunistes valencians que acaben d'iniciar nova etapa, crec.
Però tornant al tema del meu amic, entenc el que em vol transmetre perfectament, i entre altres coses, espere que també ho faça el BLOC amb tots els possibles votants que té al llarg del país. No som el mateix i tenim que fer-ho vore. No som un totum revolutum on caben tots els qui no són PP i PSOE. I el camí per fer-ho entendre ha començat ja. Per cert, jo també vull a Nomdedeu com al nostre candidat a les Eleccions Europees. Vull un valencià a Europa. S’ho mereix i ens el mereixem totes i tots.