M'agrada ser educat. Dir bon dia, adéu, bona nit, preguntar per com es troba un, pels amics, la família... i totes aquelles coses que importen en aquesta vida. També m'agrada ser-ho en la meua vida pública, i fer palés tot allò que predique amb l'exemple. Formes de ser, en dirien, perquè a mí m'agrada que el que faig a la meua vida privada tinga relació amb la pública.Per exemple, no em valen les excuses: "és que hi ha altres que encara roben més, i fan coses pitjors", i per això justiquen la historieta de Camps i els seus tratges. Com d'altres roben - en clara referència al PSOE, i en menor messura també a nosaltres, "perquè no maneu que sinó..." i també es suposa que farien el mateix, el justifiquen. Jo no ho faria. I punt. No admitisc discussió al respecte.
Com tampoc entenc que una regidora s'acabe de reunir amb uns veïns per parlar d'un tema molt delicat al voltant de les urbanitzacions de Llíria, i que ha portat - i portarà - molt d'enfrontament, i que cinc minuts després li preguntes en comissió oficial com ha anat, i que te conteste amb un "ja t'ho contaré" que podria traduïr-se perfectament per: "si em dona la gana, quan ho considere, te contaré el que considere... o igual no. Igual ho publique primer a la premsa o li ho conte a Visentico el ferrer primer, tu qui t'has pensat que eres". Jo no ho faria. I no m'agrada gens que m'ho facen. Formes de fer. I de ser.M'agrada ser educat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada