Radicals

Ahir vaig estar mirant la final de copa entre el Barça i l’Athletic a la penya del Barça del meu poble. Per a un valencianista com jo, que sempre ha tingut simpaties pel Barça la tria per l’equip pel qual decantar-se no era fácil. Vaig triar per un dia al mès dèbil i li va tocar perdre. Ho confese, en aquesta ocasió anava amb els de Bilbao. El dia de la Final de la Champions aniré amb el Barça, però ahir,em va atacar això del romanticisme que porta darrere l’Athletic.

També m’he desperat amb l’episodi de l’himne. Que si la TVE va tallar l’emisió per “cuinar-la” i tornar a emetre-la sense xiulits de radicals, que si és una falta de respecte cap al monarca, cap a l’Estat i tota la retafila de comentaris que els nacionalistes espanyols ens dediquen als qui no pensem en la línia única i verdadera, la del nacionalisme espanyol.

La copa, no és del rei, agafa el seu nom per ser el cap de l’Estat, però per exemple, si estiguerem a una república s’anomenaria d’un altra forma. O no? O no podem discrepar amb que un Estat només puga ser una monarquia? Perquè jo, respectant l’actual configuració de l’Estat em considere republicà. Sóc un delinqüent per no considerar democràtica la continuació de la monarquia? Em tenen que cridar a l’ordre constantment? No entenc a aquestos espanyolistes exacerbats que només consideren la seua raó com la bona i l’única, per suposat, que es té que acceptar sense més.

I tot això en mig d’un partit de futbol en que el Barça li pegà un bon repàs a l’Athletic. Jugant com ho fa, li farà el mateix a tot el que se li pose davant. Esperem el mateix davant el Manchester. Molta sort.