24 de juliol 2009

La vall de gallinera

Fa uns anys vaig visitar la vall de gallinera amb una colla d'amics. Un pont d'octubre isquerem amb la intenció de conéixer un dels paratges valencians més bonics, i encara poc atacats pel mal de l'especulació, que ha recorregut amb tan perversos efectes tot el nostre territori. Una vall peculiar, natural i autèntica, on encara es pot escoltar la gent dels pobles parlar "salat", com els seus avantpassats mallorquins que arribaren per repoblar la vall. La recorreguérem, i pujàrem a la cova foradà, on es pot observar una magnífica panoràmica de la vall sencera, arribant a vore la mar a Pego.Ahir es va cremar, o la van cremar. I escolte després després amb resignació que hi havia projecte i més projectes al seu voltant de vivendes, més vivendes i més camps de golf. La història es repeteix. Però mentre, ens han cremat part del que som.

6 comentaris:

Anònim ha dit...

Rafa, perdona'm pel que ara diré, però no m'ho puc reprimir.
Aquesta gentola son un tall de refillsdeputa!!

Anònim ha dit...

Hola Rafa, encara estic esperant saber què pensa el Bloc del Vedat de Català, tenint en compte que votàreu repetidament anterior legislatures a favor del camp de golf. Em vares dir fa uns mesos que quan ho creieres oportú ho diries, però encara no has piulat.

Salut.

Anònim ha dit...

La Vall de Gallinera, quina joia. Per què no parles d'altra joia del Camp de Túria i en especial de Llíria? Et parle del cas del Vedat del català i dels vots en connivència d'esquerres i dretes a l'ajuntament de Llíria per a urbanitzar una zona boscosa que es pot regenerar.

Rafa Cotanda ha dit...

Gràcies pels vostres comentaris. Mira per on tenia pensat piular aquesta setmana. Coincidències de la vida. Així que un poc de paciència i tot arribarà. De qualsevol forma, fora d'aquest espai ja m'he pronunciat diverses vegades, i ara ho faré per ací. Gràcies a tots.

Anònim ha dit...

Curt i evassiu. No es propi de tu. Estàs aprenent a fer de "polític" i a guanyar temps.

Rafa Cotanda ha dit...

Curt i evassiu és escriure com a anònim sense donar la cara. Altres tenen més classe i ho fan. Per exemple, el senyor testenguaret.