01 de maig 2011

Un èxit

 Podem dir-ho amb moltes paraules diferents, però l'actuació d'anit de Xavi Castillo a Llíria va ser fantàstica. Per tot i per res en concret però aconseguirem reunir a més de 800 persones a un gran teatre del nostre poble com és el de la Unió, -eixe que volia enderrocar l'actual govern municipal-, i va ser tot un èxit. Un èxit que demostra la possibilitat de realitzar una programació cultural diversa i per a tots els gustos, on cadascú trie on vol anar. Ahir es va donar un gran pas, i d'això està feta la nostra història. Continuem fent camí.

9 comentaris:

vicent ha dit...

Si a la gent li ofereixes coses bones acudeix i emplena. Suposse que el teatre del Clarin també estaria ple el divendres amb la ONE,no? Ací hi ha poca oferta i a més la gent està mal acostumada a no pagar.

Anònim ha dit...

Només un detall Rafa, el teatre de la Unió Musical no el volia enderrocar l'actual govern municipal, el volia enderrocar el soci de la Unió Musical per mitjà d'una votació democràtica en el si d'una Assemblea General. Em dóna a mi que eixes "manipulacions" són contraproduents i ens toca els collons als socis d'esquerres - a mi almenys - que vam votar pel enderrocament del teatre. Per cert, genial el Xavi Castillo.

Rafa Cotanda ha dit...

Em pareix molt be que aporteu el que considereu amb respecte però el que hi ha és el que hi ha i no he manipulat res. Una Assemblea de la Unió va decidir una cosa, i després un altra en va decidir un altra. Com a soci de la Unió jo tenia una opinió i com a representant del poble també. I era la mateixa. El patrimoni cal recuperar-lo i conservar-lo perquè es pot fer.
I vos recorde que el govern actual de Llíria sí que volia enderrocar el teatre perquè va votar a favor de descatalogar-lo i l'alcalde és qui dona la seua autorització per realitzar l'enderrocament. Brometes en aquestos temes, poquetes. Cadascú que es façá responsable del que fa quan alça la maneta a un plenari o signa un document oficial de l'ajuntament.

Anònim ha dit...

Cada día et veig més radical. Que llastima de xic...En fí, ja eres com tots.

Rafa Cotanda ha dit...

Si radical és donar la meua opinió i posar en evidència QUI ha fet QUÈ en cada moment, ho seré, però això es diu RADICALISME DEMOCRÀTIC. He donat la meua opinió i la he defensat amb criteris que considere coherents. Al seu moment ja vaig dir la meua respecte al tema del teatre, però també al respecte de tot el que té que vore amb el patrimoni. El govern té que tindre un criteri i no canviar-lo segons li convinga en cada moment. Això no és governar, i té un altre nom: POPULISME.

Anònim ha dit...

Més clar aigua,Rafa; crec que ha quedat clar, enhorabona pel teu argument, per a res et considere radical; quina mania té la gent en etiquetar a les persones quan ja no els queden arguments que exposar... i això que és d'esquerres...

Anònim ha dit...

Es el que pasa amb la gent que diu que es una cosa i resulta que es un altra, sobre tot en esta persona que diu que es de esquerres. soc de Llíria i van vindre unes amigues de fora al espectacle de Xavi, i va estar genial. Tots ho deien. Les meues amigues deien que no els entraba en el cap com un teatre d´aquestes caracteristiques pensaven enfonsar-lo. Hi estaven al·lucinades de veure com les societats de Llíria, tenen cadascuna un teatre per a gaudir-lo i no entenen perque el tirar-lo avall. deien que era imponent i especial. com unes persones de fora valoren el que hi ha i la propia gent de Llíria no ho fa????

Unioner. ha dit...

Soc de Unió de tota la vida. El meu avi va participar en la construcció del teatre i tinc que dir que el valor del mateix es sentimental, perque artisticament es un cero. En vosaltres està tot clar, CARRO I ACA!!!!!

Anònim ha dit...

Rafa saps perfectament que el comentari de les 12:48 PM que et qualifica de radical no ho ha fet la mateixa persona que el de les 12:14 PM, més que res perquè no et considere radical. Per cert, sóc d'esquerres des que tinc ús de raó i per convenciment intel·lectual; com no podia ser d'una altra manera la teva conclusió de que sóc el contrari del que dic m'és indiferent - u és el que és i no el que un altre pensa o diu que és - sobretot quan eixe que ho pensa o ho diu no em coneix i ho diu tal vegada influenciat per terceres persones que tampoc em coneixen i que l'únic que pretenen és ocultar la seua pròpia incompetència. Salut