Protestes

L'altre dia,  després de les protestes d'estudiants i les agressions per part de la policia nacional, vaig comentar al twitter que creia que s'havien equivocat completament. Les protestes d'un grup d'estudiants d'un institut no poden ser tallades amb antidisturbis, i això té responsables que encara no han dimitit. 
I ho diu algú al qual els propis antidisturbis el protegiren d'una colla d'energúmens un 9 d'octubre pel matí, a la processó cívica de València. Els policies són treballadors que algú els mana i la responsabilitat és d'eixe, siga un cap de policia  o siga una delegada del govern. Si en aquell moment vaig agrair l'actuació policial, en aquest moment la condemne. Perquè és de justícia.

Evidentment, que quan les protestes creixen apareixen els de sempre, que busquen el conflicte i l'agressió perquè sí i creant més d'un problema a la policia. I alguns ho aprofiten a la contra, com he pogut comprovar en més d'un comentari al meu espai, a la  web i a les xarxes socials. Són uns miserables. Considerar com a violents i "enemics" als estudiants és de ser un miserable. Perquè tenen motius més que suficients per a la queixa i la protesta. 
 Que tota una consellera d'educació diga que no hi ha retallades, que només s'ha reduït un complement del sou dels mestres i professors és també miserable, però d'una inconsciència suprema. D'eixa forma torna a carregar tota la responsabilitat de les protestes en els educadors, que apareixen com uns interessats només en el seu sou.

Ella sap perfectament que les directius internes de la conselleria que dirigeix ( i que no publicarà a cap lloc) suposen una reducció en totes les partides pressupostàries dedicades al treball directe amb alumnes, començant pels retards en les substitucions,  per estalviar-se el seu pagament o continuant pels recursos que no arriben als centres en forma de mitjans personals o atenció a la diversitat. Ho sap. Clar que ho sap, però menteix de forma descarada, "passant-li" la pilota a altres, "als violents i als interessants". Quasi res. Amb aquestes actituds,  l'encertadíssima proposta dels nostres amics torrentints ( mira quina casualitat, com la mateixa consellera) d'una  primavera valenciana, que regenere la nostra societat, tal vegada només acaba de començar.