Normalment quan ens venen males notícies tendim a reduir-les a l’immediat, al que ens afecta més de prop de forma immediata. “És la supervivència” que diria Punset. I de fet, la immediatesa en el cas del tema de la taxa de tractament del fem és una possible preocupació: a partir d’aquest més començaran a cobrar-la, i són 42 eurets més a l’any. En paraules de la regidora de medi ambient, 11 cèntims al dia per vivenda, que d’això de les xifres tots sabem com utilitzar-les.
Però les primeres impressions no sempre són les millors i més objectives, almenys en situacions tan complexes com el tractament del fem i per això tota la història la contarem amb calma un altre dia.
Ara començaré amb un poc de reflexió personal: estic d’acord en el cobrament d’una taxa pel tractament del fem. En aquest punt, un irresponsable lector o un demagog populista dirà: aquest és igual que els del PP. A eixos, els recomane que no continuen llegint. Ja tenen la seua idea del que pense, dic i faig i no aconseguiré canviar-la mai. Adéu i que passe bon dia.
Per a la resta, comença l’explicació:
Estic a favor de l’existència d’eixa taxa perquè també considere que tenim que conscienciar-nos del que valen les coses. Igual que quan teníem la regidoria de cultura fèiem pagar per alguns espectacles un preu simbòlic. La gent té que saber i comprovar que les coses valen diners, i en el cas del fem, molt més. Però ara venen les puntualitzacions: en el nostre cas considere, i ja explicarem també com sigué la història del meu amic Vicent al Fòrum de Medi Ambient, que l’ajuntament negocià malament al seu moment i que Llíria no tindria que haver pagat la taxa de tractament. No és just que un poble tinga que aportar el seu territori a canvi de compensacions insignificants per al volum de negoci que va a generar tot el moviment del fem pel nostre territori. No és just amb el veïns, no és just amb la ciutat i per suposat no ho és gens amb el territori.
I de l’episodi de l’exconseller reconvertit en assessor de l’empresa que ens portarà tot això del fem, permeteu-me que també ho deixe per a un altre dia, ahir quasi no em vaig contindre les rialles. Coses del directe.
Però les primeres impressions no sempre són les millors i més objectives, almenys en situacions tan complexes com el tractament del fem i per això tota la història la contarem amb calma un altre dia.
Ara començaré amb un poc de reflexió personal: estic d’acord en el cobrament d’una taxa pel tractament del fem. En aquest punt, un irresponsable lector o un demagog populista dirà: aquest és igual que els del PP. A eixos, els recomane que no continuen llegint. Ja tenen la seua idea del que pense, dic i faig i no aconseguiré canviar-la mai. Adéu i que passe bon dia.
Per a la resta, comença l’explicació:
Estic a favor de l’existència d’eixa taxa perquè també considere que tenim que conscienciar-nos del que valen les coses. Igual que quan teníem la regidoria de cultura fèiem pagar per alguns espectacles un preu simbòlic. La gent té que saber i comprovar que les coses valen diners, i en el cas del fem, molt més. Però ara venen les puntualitzacions: en el nostre cas considere, i ja explicarem també com sigué la història del meu amic Vicent al Fòrum de Medi Ambient, que l’ajuntament negocià malament al seu moment i que Llíria no tindria que haver pagat la taxa de tractament. No és just que un poble tinga que aportar el seu territori a canvi de compensacions insignificants per al volum de negoci que va a generar tot el moviment del fem pel nostre territori. No és just amb el veïns, no és just amb la ciutat i per suposat no ho és gens amb el territori.
I de l’episodi de l’exconseller reconvertit en assessor de l’empresa que ens portarà tot això del fem, permeteu-me que també ho deixe per a un altre dia, ahir quasi no em vaig contindre les rialles. Coses del directe.
1 comentari:
Josep (Benaguasil).
Quan es parla de sostenibilitat ambiental no cal tenir en compte de quin partit es forma part. Allò important és la conscienciació i la feina per pal·liar la contaminació i la degradació a la que nosaltres mateix, tots els vaïns de la comarca, sotmetem la nostra terra. És vergonyós i indignant veure abocadors il·legals a qualsevol racó de qualsevol terme, a qualsevol camp abandonat, als vorals de camins i carreteres. Per això trobe del tot justificable i necessari la impossició de taxes que graven la recollida i tractament de residus, com també una nova tarificació per trams sobre l'ús de l'aigua o de l'energía elèctrica. ALtra cossa és l'influència política i els interessos creats als sí d'una empressa destinada a cobrir unes necessitats socials, i de quí és la responsabilitat última del nivell de destrucció i degradació de l'entorn. EL Plà Zonal de Residus és necessari ( i tant!), i això és tasca de tots els partits polítics, però no deixa de ser curiós que el PP s'alce com a garant i protector del mediambient, quan per altra banda han permés la construcció massiva, la destrucció del territori i el paisatge i l'explotació intensiva del aqüífers. Tota una paradoxa que demostra la capacitat de camuflatge del PP i el seu discurs veleta.
Publica un comentari a l'entrada