Em deus una cassalla

Ací vos aporte una visió interessant respecte a la ponència del BLOC per al Congrés. Coneixia alguna cosa de "La gossa sorda" però aquesta variant del seu cantant Josep Nadal, no. I m'ha agradat. Des del respecte al posicionament de cadascú, em pareix una explicació amb molt de trellat i molt raonada. Per cert, jo me l'he llegit tota i li recorde que em deu una cassalla. Ànims Josep i vos esperem promte de concert pel Camp de Túria.

Sobre la Ponència del Bloc per Josep Nadal

Si heu anat llegint els meus articles supose que haureu notat que sóc el que ara se’n diu un friki per a certes coses que afecten a la política del meu país. En un article anterior vaig criticar des d’un vessant social la declaració “Per un compromís polític valencianista” que advocava per un referent polític valencianista per damunt de símbols i ideologies. Quan em vaig assabentar que el Bloc havia tret una ponència política i estratègica, em va picar la curiositat, el segon capítol de la tramoia ens arribava poc abans de festes i prometia litres de viscositat morbosa sobretot pel que fa al tema de les banderetes i el nom del país, que és un tema pel qual els valencians sentim tanta fascinació com pels coets o la cassalla. Com a bon friki que sóc, em vaig devorar tota la ponència en una vesprada, organització, estatuts, declaració política i estratègia. I la veritat és que sense arribar a defraudar-me del tot si que m’ha sorprés una mica. Pensava que em trobaria amb un remake de l’anterior declaració, però els guionistes sembla que tenien reservades algunes novetats amb les que l’espectador no havia comptat...

M’ha semblat una ponència més a l’esquerra del que m’esperava, de fet el partit que ix reflectit en la ponència política està molt més a l’esquerra de la percepció que tinc del Bloc ara mateix. És veritat que quan s’arriba a la ponència estratègica es baixa una mica la intensitat del discurs, se segueix una línia més propera a la socialdemocràcia i s’intenta marcar certa distància amb el comunisme sense definir massa bé que entenen com a tal. Però en general veig un discurs ecosocialista bastant en la línia teòrica de partits com Iniciativa per Catalunya i alguns partits verds europeus. Des d’una postura antineoliberal , que no anticapitalista, proposen una alternativa basada en un concepte radical de democràcia. S’estenen paràgrafs i paràgrafs parlant de creixement sostenible i arribant a insinuar el concepte de decreixement. Moments vibrants de literatura quasirevolucionària quan fa referència a la lluita contra el patriarcat o les centrals nuclears o consideracions sobre la societat de consum que semblen extretes d’algun llibre de Naomi Klein. Fins i tot proposen que el Bloc participe activament al Fòrum Social Mundial. Una mica fluixa per al meu gust la part on parlen del treball.

El concepte que introdueixen de flexibilitat laboral, la veritat és que si no me’l expliquen una mica millor el veig sospitosament reaccionari i desafinant una mica sobre la resta de temes socials que tracten. També he trobat a faltar una posició clara en el tema dels transvasaments i les centrals eòliques.

Pel que fa al tema nacional que és on se centren les mirades del personal, al contrari de les crítiques que s’han fet, no trobe que hi hagen canvis substancials, atenent a que el primer punt dels objectius que marquen els estatuts és el següent: “L’assoliment de la plena sobirania nacional del poble valencià i la seua plasmació legal mitjançant una Constitució valenciana que contemple la possibilitat d’una associació política amb els països amb els quals compartim una mateixa llengua, cultura i història" Objectiu pel qual el Bloc afirma lluitar des de la seua creació i amb el qual, com a independentista valencià que sóc, estic plenament d’acord. Si que hi ha un cert canvi en el llenguatge i en la simbologia per intentar arribar a certs sectors de la societat on fins ara no s’havia arribat, i és d’aquest canvi de llenguatge d’on sorgeixen la majoria de crítiques.

És proposa assumir, junt a la senyera quadribarrada, la senyera amb blau com a pròpia de tots els valencians, així com denominacions com Nació Valenciana que fins ara havien estat mal vistes pel fusterianisme, junt a País Valencià. No tinc res en contra a priori contra aquesta ampliació de l’univers sentimental del valencianisme. És més, sempre he cregut que havíem de recuperar la senyera coronada, arrancar-la de mans de les rates feixistes i donar-li la dignitat que li correspon. Sempre he vist aquesta senyera com a pròpia de la ciutat de València i m’he identificat com a valencià amb la de les quatre barres, però no tinc cap problema en compartir moviment polític amb gent que senta honradament la senyera del blau dels collons com la seua. Sempre i quan les diferències foren només de símbols.

Pel que fa a la denominació de Nació Valenciana, sempre m’ha semblat una denominació interessant, potser per a alguna gent li plantege conflictes amb els Països Catalans però no crec que això siga així. Si el nacionalisme del Principat assumeix que Catalunya és una nació, no veig per què no hem de considerar sense complexes que el País Valencià és una nació, la nació valenciana. I això no té res en contra dels lligams que tenim els diferents Països. De fet quan la majoria de la societat assumeix com a sinònims els conceptes de país i nació nosaltres ens perdem en intel·lectualismes. Per què no podríem dir Nacions Catalanes o Països Valencians?. D’altra banda és evident que és molt fàcil per al nacionalisme del nord del Sénia parlar de Països Catalans, llengua catalana o senyera quadribarrada per a tots els nostres països, tenint en compte que són les denominacions i els símbols que tenen com a oficials i que es repeteixen dia a dia des dels mitjans de comunicació. Als nacionalistes valencians per contra ens toca torejar una societat políticament molt més adversa i damunt des d’un simbologia només de resistència amb la qual cosa se’ns complica la feina enormement.

No crec que siga cap desficaci valencianitzar el nostre discurs i explicar els Països Catalans pedagògicament sense que el 95% del poble valencià arranque a córrer espantat en escoltar les dues primeres paraules que diguem. No vaig a negar que Fuster ens va deixar ben claret que la nostra no havia de portar blau. Però pense que agafar les paraules de Fuster com un dogma després de tants anys; disparant a matar al primer que plantege obrir el debat simbòlic em sembla una actitud rabiosament antifusteriana. Per no parlar de la injustícia històrica en la que deixem als nostres avis polítics, el valencianisme de la República, que va acceptar com a pròpia la senyera amb blau, junt al Penó de la Conquesta, i que no només van córrer per les facultats fugint de la polícia, sinó que a més van plantar cara als feixistes espanyols amb les armes a les mans, acabant massacrats, exiliats i silenciats. Molta gent això no ho té en compte, igual que molta gent no sap que a l’Estatut d’Autonomia de las República apareixia la senyera coronada junt al nom de País Valencià. Crec que només com exercici de memòria històrica ja hauríem de dignificar aquesta bandera. Tota aquesta renovació en el discurs i en la simbologia, com ja he dit, em sembla urgent i positiva. Hem vist com en els últims anys des d’altres àmbits del nacionalisme valencià com el de l’esquerra independentista també s’han fet passos en aquest sentit, i opine que tant de bo se’n donaren molts més.

També es veritat que en l’únic paràgraf on es fa referència encobertament als Països Catalans la ponència diu això: "El valencianisme polític fuig de discursos polítics inservibles com a marc de relacions amb el Principat i resta dels territoris de l’antiga Corona d'Aragó, bé siga des de posicions unitaristes de caràcter nacional, bé siga amb l'anticatalanisme com a instrument de definició pròpia o eina per traure rèdits electorals. El valencianisme polític reclama un nou marc de relacions amb Catalunya basat en el respecte i la confiança mútua i el desplegament de les oportunitats presents i futures que unes bones relacions poden ajudar a desenvolupar". I diu això i poca cosa més. I pense que és ací on es troba el punt més fluix de tota l’extensíssima ponència. Primer perquè parlar de “fugir de posicions unitaristes de caràcter nacional” si nó s’explica bé pot conduir a una contradicció flagrant dels propis estatuts on es parla de la possibilitat d’associació política, i després per què quan es parla d’un nou marc de relacions i d’oportunitats presents i futures no hi ha ni una sola línia més que explique amb exemples pràctics quin hauria de ser aquest nou marc de relacions ni aquestes oportunitats, ni es parla de les Illes ni altres territoris. O siga que s’hi entreveu una ambigüitat bastant calculada en aquest paràgraf. Sembla que pot més el “això no toca” que la voluntat d’agafar el bou pels collons i deixar clara quina és la posició del partit sobre aquest assumpte.

Bé ja s’ho faran, no crec que siga determinant per al país que el Bloc es definisca sobre aquestes coses. Som uns quants centenars de milers els valencians que considerem la unitat lingüística com quelcom més que un fet funcional i basem la nostra identitat en aquest referent cultural, sense que això vaja en contra de la nostra identitat política que tenim basada en la pèrdua dels nostres Furs aquell 25 d’abril de 1707. De tota manera, és un fil que s’han deixat penjant i al qual alguna botifarra li hauran d’assignar tard o d’hora, entre d’altres coses per què nosaltres no anem a parar de fer Països.

Dit tot això i si heu tingut el valor de llegir tot el que he escrit m’agradaria passar a les coses que sobre aquesta ponència i les crítiques rebudes a mi em semblen realment importants i que resumiria en dos punts: - Entenc que molta gent se senta preocupada per un gir del Bloc cap a la dreta o cap al blaverisme, jo també en sóc particep d’aquesta preocupació. Però no és això el que diu la ponència. De fet com ja he dit el partit resultant estaria molt més a l’esquerra del que el Bloc està actualment. Algú podria dir que tota la paperassa social es podria quedar en no res, que el Bloc continuarà sent una amalgama de tribus locals on cadascú fa el que li dóna la gana però amb un canvi simbòlic que l’aproparà a sectors empresarials i reaccionaris. I pense que això és ben possible, però és el Bloc que en el Congrés i sobretot després en el dia a dia haurà de definir si s’apropa a l'organització que està retractada en la Ponència o s’assembla més al partit gran amb el que aniran a les Eleccions Europees. I això és una cosa que ultrapassa la intenció d’aquest article. -

Em preocupa bastant que des de postures a l’esquerra del Bloc és faça només una crítica dels canvis en la símbologia i en l’estètica. Quan se suposa que hauríem de ser l’avantguarda política que posara el dit a la nafra sobre les qüestions socials i hauríem de ser nosaltres els que plantejarem primer que ningú un canvi estètic i de símbols per arrossegar a capes més amplies del Poble Valencià (tal i com va fer Fuster en la seua època) Sembla com si ens limitàrem a cavar un clot ben fondo al voltant de la trinxera simbòlica fusteriana per a què no passe ningú més, i ningú se’n puga eixir de dins. Sembla com si necessitàrem el conflicte simbòlic per autojustificarnos contínuament i marcar distàncies amb altres. Quan allò que ens hauria de diferenciar del Bloc no són els símbols, sinó el model de país al que aspirem i la nostra lluita en el dia a dia. Vos recomane la lectura de la ponència a tota la gent que teniu interés en qüestions d’organitzacions polítiques, pense que se’n pot aprendre bastant siga quina siga la conclusió a la que arribeu. Sobretot molt interessant la part organitzativa.

I ara sí, ara ve lo bo. A tots aquells que heu arribat fins ací i sigueu capaços de demostrar-me que us heu llegit tot aquest article, sapieu que teniu una cassalla pagada. Haureu demostrat com a mínim ser la meitat de Frikis que jo per a aquestes coses. Au a mamar-la pels racons.