Quan vaig escriure l’anterior post ja sabia del seguiment que des del PP del meu poble estaven fent dels meus moviments i reflexions. No és que siga una cosa que pense que els lleve molt la son però el control sobre el possible rival, per molt menut o insignificant que parega és una constant a la nostra societat. La meua particular opinió és que tot el temps que dediquen a seguir el que pense o dic, és un temps preciós que perden en treballar pel nostre poble, i que tampoc els servirà per formar-se políticament en res, perquè els fets demostren que les meues propostes cauen en un sac sense fons quan les escolten les seues estimades orelles només pel fet de vindre de qui venen. Són lliures de continuant entrant per ací però ells voran la seua utilitat.
Vull recordar un d’aquestos il·lustres visitants: l’amable patge de l’anterior post no tenia nom a la xicoteta història però donat que s’ha demostrat seguidora d’aquestes planes es mereix el seu nomenament. Ella és Natalia Merino, la nostra regidora d’obres. El somriure amable del govern edetà. Vaja en ella el meu homenatge més sincer a tots eixos visitants il·lustres, lectors àvids de la meua opinió.
Però açò dels homenatges no era tot el que venia a dir . No anava a fer un escrit únicament de recordatori cap als qui visiten les planes per llegir, sinó també per opinar. I tocava opinar del BLOC. Del Congrés del BLOC. Eixe congrés que no apareix als diaris, televisions, ràdios ni mitjans de comunicació de masses. Eixe congrés on el valencianisme polític es juga tant per la importància de donar un pas valent endavant o no fer-ho i per la situació econòmica actual que marca indefugiblement el camí de la política valenciana.
He revisat moltes opinions de molts dels diferents actors dins del panorama valencianista a la xarxa i sense posar-me del costat de cap d’ells – ni tampoc en contra- jo personalment tinc que dir que no vaig a entrar al debat que molts altres han volgut crear interessadament. El meu BLOC no va per ahí. I parle, com no, de símbols i banderetes. Eixos temes estan be per parlar a casa – jo mateix ho he fet a aquest bloc- però el debat no té que anar per eixos aspectes.
Davant la situació actual, els valencians i valencianes ens juguem gran part del nostre futur en les possibilitats d’eixida d’un crisi greu i profunda que en el nostre cas ho serà molt més. I els plantejaments dels quals no es parla de la ponència, trobe que són i caldria que foren els fonamentals: la nostra proposta de govern, de sistema econòmic, d’estat del benestar. Considere que es tracten des d’una perspectiva molt encertada amb posicionaments molt sòlids – personalment crec molt encertat l’apartat respecte a l’energia- i que caldria traure realment a la llum perquè tot el món coneguera que n’opinem de tot açò.
Tancant-se en els debats estèrils de sempre no resoldrem res i deixarem passar una oportunitat històrica, com diu la pròpia ponència d’entrar realment a la societat valenciana, amb els seus problemes i les nostres solucions.
Vull recordar un d’aquestos il·lustres visitants: l’amable patge de l’anterior post no tenia nom a la xicoteta història però donat que s’ha demostrat seguidora d’aquestes planes es mereix el seu nomenament. Ella és Natalia Merino, la nostra regidora d’obres. El somriure amable del govern edetà. Vaja en ella el meu homenatge més sincer a tots eixos visitants il·lustres, lectors àvids de la meua opinió.
Però açò dels homenatges no era tot el que venia a dir . No anava a fer un escrit únicament de recordatori cap als qui visiten les planes per llegir, sinó també per opinar. I tocava opinar del BLOC. Del Congrés del BLOC. Eixe congrés que no apareix als diaris, televisions, ràdios ni mitjans de comunicació de masses. Eixe congrés on el valencianisme polític es juga tant per la importància de donar un pas valent endavant o no fer-ho i per la situació econòmica actual que marca indefugiblement el camí de la política valenciana.
He revisat moltes opinions de molts dels diferents actors dins del panorama valencianista a la xarxa i sense posar-me del costat de cap d’ells – ni tampoc en contra- jo personalment tinc que dir que no vaig a entrar al debat que molts altres han volgut crear interessadament. El meu BLOC no va per ahí. I parle, com no, de símbols i banderetes. Eixos temes estan be per parlar a casa – jo mateix ho he fet a aquest bloc- però el debat no té que anar per eixos aspectes.
Davant la situació actual, els valencians i valencianes ens juguem gran part del nostre futur en les possibilitats d’eixida d’un crisi greu i profunda que en el nostre cas ho serà molt més. I els plantejaments dels quals no es parla de la ponència, trobe que són i caldria que foren els fonamentals: la nostra proposta de govern, de sistema econòmic, d’estat del benestar. Considere que es tracten des d’una perspectiva molt encertada amb posicionaments molt sòlids – personalment crec molt encertat l’apartat respecte a l’energia- i que caldria traure realment a la llum perquè tot el món coneguera que n’opinem de tot açò.
Tancant-se en els debats estèrils de sempre no resoldrem res i deixarem passar una oportunitat històrica, com diu la pròpia ponència d’entrar realment a la societat valenciana, amb els seus problemes i les nostres solucions.
3 comentaris:
Des d'Edeta.cat et felicitem pel teu blog, tanmateix també ens agradaria que ens enllaçares ja que nosaltres et tenim enllaçat, i també ens agradaria que feres pública la teua opinió sobre el Vedat de Català.
Moltes gràcies per la vostra felicitació.
Tenia pensat recollir algunes planes que considerava interessants i per això anem posant-les poc a poc. Doneu-me uns dies.
En segon lloc la meua opinió respecte al vedat: supose que les polèmiques en moments difícils i complicats sempre són més interessants.
La meua opinió la tindreu, però al seu moment. I començaré el dijous a partir de les 19 hores al plenari de l'ajuntament.
Josep (Benaguasil).
Bon día Rafa. Per a recomfortament teu et diré que no ets l'únic a patir el seguiment del PP. Pots estar-ne tranquil perquè sembla què és una pràctica habitual en ells el vici de voyeurs.
A Benaguasil hi hà un individu, actual regidor de festes, anteriorment "secretari personal" de l'alcalde, que en la darrera legislatura es dedicava a perseguir als membres de l'opossició per tot arreu amb la càmera de fotos a les mans, suposse que voldría fer un arxiu d'elements subversius i perillossos, semblant als del règim o la Gestapo. Aquest individu respón al nom tan glamorós d'Stéphane Soriano, el dofí, i sembla que s'ha fet un lloc a la política municipal amb mètodes tan antidemocràtics i heterodoxes com aquest que ara et conte, a més d'altres ben coneguts al poble.
Si aquest xiquet, perquè és un xiquet, la cara amable i boniqueta de l'ajuntament, assoleix algún día la batllía...amb les seves tàctiques...Ai mare!
Per altra banda m'agradaría que comentares alguns detalls sobre l'afer del Vedat de Català: aprovació, motius de l'execució, etc. A Benaguasil, increÏblement, també passa alguna cossa similar, encara que a una zona vora poble.
Salut
Publica un comentari a l'entrada