Disculpeu la meua tardança en retornar a escriure a aquest espai. Un trencament de colze té un període inicial un poc desesperant i no era qüestió d’accelerar una recuperació per poder tindre una seguida al bloc. Una vegada ja un poc més lliberat, retorne per ací amb esperit i ganes renovades.
Voldria donar la benvinguda a tots i totes els qui arribeu per primera vegada, mitjançant una de les nostres publicacions. És un moment de trobada, i tinc suficient constància que el qui arriba repeteix i es queda fent-nos companyia.
Voldria donar les gràcies també a tots els qui ens han felicitat per la nova publicació, per l’estil i la nova imatge que transmet un treball sempre en positiu que arriba “amb la marca de la casa”, amb la marca del treball ben fet de la gent del BLOC. Gràcies als qui heu col·laborat en la revisió i el llavat d’imatge d’aquest projecte que comença a caminar amb força.
El meu apunt de hui té que vore amb rumorologia popular. Moltes vegades encertada, d’altres no, però sempre força interessant. Corre un rumor, una remor silenciosa –d’elles que corren per Llíria sense que ningú les puga parar – que diu que Manolo s’ho deixa. Que no repetirà com a candidat del PP a les properes eleccions. Veritat? Falsedat? El que és ben cert és que la situació econòmica, - els dinerets en caixa any rere any que tenia l’ajuntament i que comencen a desaparèixer- , i treballar a l’oposició en un futur, quan no te presentes per a això sinó per a manar i fer el que et vinga en gana amb una majoria absoluta, dona que pensar. Supose que Manolo, una persona prou mirada en aquestos aspectes, s’ho estarà remirant. I ho comprenc. Per si de cas, també comencen a apuntar altres noms com a relleu. Tranquils, “junior” no està entre ells. De moment.
6 comentaris:
Amic Rafa. Fa molts anys varem ser companys a l'institut. Recordes quins dies més bonics passavem junts. Toni, Cano, Vicente, Juanvi...i jo. I el cas és que es duiem be. ¿Que t'ha passat?. Ara em tens com un enviat del "lado oscuro", com un "ángel exterminador". O si no, ¿com interpretar el de "Tranquils, "junior" no està entre ells. De moment".
Pareix mentida que un polític que aspira a formar part d'un govern municipal, gaste energies en "rumors". Que no Rafa, que no. Que no és serio. Mon pare, que hui és Alcalde perque així ho han volgut els Llírians, no ho oblides Rafa que això es Democràcia, no ha dit mai una cosa ni l'altra. Ja ho va fer així al 2007, i així ho farà al 2011, perque l'home és així de discret. Be, amic, a patir fins l'últim moment.
Tornat a nosaltres, si tanta preocupació et causa que el meu nom sonarà com futur candidat (per cert mai m'ho he plantejat), ¿es per por a mí?. ¿Es que penses que em podien anar be les coses i podria intranquil.litzar als teus?. Tú saps que encara que discrepe en molts punts de vista polítics en tú, te aprecie i pense que eres un bon xicot. De tota manera, quan et veja t'ho preguntaré en persona i així eixiré de dubtes.
Amic,bona nit i bona sort.
Nota: Com crec que és moderat, publica l'article, que això es democràcia.
Suposant que l'escrit abans publicat siga de qui diu ser:
M'agrada molt que tota classe de persones vingueu per ací amb el respecte que tu mateix demostres. M'agrada que siguen respectuosos i aporten la seua opinió com tu ho has fet.
Que jo replegue ací rumorologia popular no és més que això. Ni em preocupa, ni em deixa de preocupar que Manolo Izquierdo es presente a unes futures eleccions, com tampoc em preocupava que ho fera al passat. El teu pare ( si realment eres tu), representa un tipus de política que no compartisc. De sobra he explicat ací i en altres llocs el perquè. I repetisc que no em preocupa la seua decissió però les raons econòmiques que jo done em pareixen suficientment importants com per plantejar-se moltes coses.
Al respecte teu ( si realment eres "junior"). Ho sent, realment però anomenar-se igual que el teu pare és el que té. A mí em passa el mateix. Sempre seré "Rafelet", perquè mon parè és Rafel i el meu iaio Rafel, "el capasero". És el que té i espere que no ofenga que te consideren persones del carrer el "junior" d'una família. A mí personalment, no m'ofen.
I al voltant de la possibilitat de ser alcaldable, crec que tot el món voldria ser alcalde del seu poble, i per tant considere lògic que tu vullgues ser-ho, i amb tot el dret.
Que jo tranquilitze o no ho faça, són "xicotetes llicències", "puntents d'ironia", que em vas a permetre que puga utilitzar al meu espai. Ací opine, opineu i intercanviem opinions però un poc de distensió no be mal de tant en tant. No es tractava tant de intranquilitzar a ningú,ni posar-li la por , com donar-li eixe "puntet" tan necessari en la ja de per sí crispada vida política lliriana i valenciana.
Hola Rafa. Si soc jo. Sino, com recordar el temps a l'institut.
Saps, es que lo de tranquils, em va sonar a "que viene el coco". La política necessita més que mai de cordura i tranquil.litat. Al final el que hui pots fer, el dia de demà teu poden fer a tú. Es el de fer a l'altre el que vullgues que et façen a tú.
I mira Rafa, (es la meua opinió i per tant és subjetiva), la crispació de la vida Llíriana, la fem els polítics amb, de vegades, crítiques exagerades. Però a la fí, el Poble, que mai s'equivoca, ens dona o ens lleva la raó.
Fixat en les pasades eleccions. En la vida he vixcut una campanya més dura per part de l'oposició. Ni nosaltres quan erem oposició, varem fer la campanya de 2003 d'eixa manera. Manifestacions, innsults, caixa de mort inclosa, mans en la llegenda Adeu PP, acusacions falses en temes d'urbanisme, cartes de algunes UE contra el Alcalde i la concejala d'urbanisme. Fon bestial. Desplegareu tant PSOE, Bloc com EU, tota la artilleria. ¿I que passà a la fí?. Ja ho saps, majoria absoluta del PP. Al Poble no li agrada el insult, ni els extremismes. Cada manifestació on vos veen, eren vots per a nosaltres. Jo així ho deia, i no em vaig equivocar.
Rafa, és fundamental el respecte i la lluita democràtica d'idees i propostes, però sempre fent honor a la veritat i sence caure en tópics i exageracions.
Ahir vaig vore la revista que heu enviat i et done un exemple. En la mateixa es diu que la culpa de tot el paro a Llíria es de l'alcalde. ¿Saps que s'aconsegueix en això?. Que el poble, que no es tonto i llig i veu els telediaris, vega en la exageració, una falta de credibilitat en vosaltres.
De la mateixa manera, quan poseu una foto de l'Hospital de fa un any i digueu que està parat. ¿Tú saps la gent que disabtes i diumenges va a pasejar-se pels voltans del Hospital i vore com van les obres?. Quan veuen la vostra revista, se reafirmen en la desconfiança en vosaltres. I no et dic res, quan algú li diu al Alcalde que l'Hospital està parat i l'agarra i el du a vore'l. Al final la veritat sempre guanya.
El mateix en la Tasa de Basura. Penseu que us donarà vots, però a la fí, la gent del poble, que torne a repetir, llig i s'informa, sap que els diners de compensació per la planta de trasvasment, están aplican-se a la Tasa de replegada de Basura, servcici que com saps es deficitari i que gracies a està compensació no hi ha que pujar. Després li donareu les voltes que li volgau donar i ho vestireu de la forma que més vos convinga, però veritat nomes que hi ha una.
Jo pensava que el que va ocorrer en les pasades eleccions vos faria canviar l'estrategia, però veig que no. En fí, vosatres sabreu.
Rafa, el dilluns demana-lí el telefon meu a mon pare i cridam i voras que efectivament soc jo, el Junior com tú em crides. Per cert, no em sap mal, estic orgullos de ser fill de mon pare i de ma mare, als quals respecte i vullc moltíssim. Per a mí (i si vols em dius carca) la familia és el més important en la vida de les persones.
Adeu i parlem.
Nota: Si algún dia veus alguna cosa escrita en el meu nom i no ho veus clar, cridam abans, per si es tracta d'algún impostor. (De totes maneres, si passa, és facil agarrar al impostor judicialment, gracies a la IP.
Molt bona la teua reflexió. I totalment d'acord en que la crispació no porta a cap lloc. Radicalismes hi ha a tots els llocs, i jo mateix vaig tindre que anar a disculpar-me a la seu del PP de Llíria per algunes actuacions de gent nostra. I no passa res. El que no ens poden acusar, almenys a la gent del BLOC de crear certes tensions, que ocorregueren i vostés, es cert, saberen dirigir-les millor.
Però en alguns aspectes, com els que recordem a les publicacions, jo em reafirme perquè el PP només ha fet que enganyar i mentir. L'hospital, encara que està fent-se, ja tindria que estar inaugurat, i sinó mirem Manises. No avança com tocaria i moltes coses no estan gens clares.
Nosaltres no culpem de l'atur a l'alcalde, però va fer unes promeses que ni de lluny s'han complit. I damunt podriem parlar llarg i estés de com s'estan donant les contrates i les peonades i a qui.
I el fem, la famosa nova taxa! Amb això el PP li l'ha clavat al poble. Sense més. Les compensacions que tenim són ridícules, i pots observar com a la safor, la costera, el comptat, estan rebutjant-les perquè el que aporten no compensa el que té que suportar el poble. Repetisc, ens l'heu clavat a tot el poble per a 20 anys. Llíria mereixia molt més.
Xe, esta conversació entre Rafa i Manuel ha sigut molt bonica. Probablement haurà sigut la conversació més llarga i democràtica que ha fet Rafa en algú del PP desde que es concejal. Ja que als plenos de l'ajuntament tot va a base de "rodillo".
Quant de bon rotllo... igual que quan ficaren el pleno a les 8:00 un dilluns, igual que quan va Rafa als foros a sentir, si volen contar el que van a fer. Mai a dialogar...
Això és el que em crema de la política. Que la gent no treballe per el poble sino per el seu partit i per el poder.
Estic totalment d’acord amb l’últim comentari. Cada cop que m'acoste per un plenari (no ho faig molt) ixc de l’ajuntament amb una intensa i profunda sensació d’impotència i frustració. Allò que deuria ser un espai d’encontre, trobada i debat, és converteix en una farsa i vergonyosa demostració de com d’inútils podem arribar a ser les persones de vegades. I per això, aquest debat informàtic entre dos militants de dos partits m’ha semblat tan curiós com humà i sanament democràtic. Tal volta els plenaris deurien d'erradicar-se i realitzar-se mitjançant blocs i fòrums. O tal volta aquesta conversa està donant-se entre dos persones amb un mínim exigible de traüllat i sensatesa.
Algú ara podria pensar; qui li dona ciri a esta persona en este soterrar? Deixa que el Rafa i el Manuel continuen esta discussió idílic-político-amorosa en la intimitat i sense interferències!
Però, me prenc la llicència de posar-me on no me criden per al•lusions. Jo també recorde aquells anys d’institut. Bons anys de joventut! En una mateixa tirera de taules coincidíem persones que ja apuntàvem maneres i ideologies diverses. Però eixes ideologies mai foren, en aquell moment, motiu de desencontre. Més be el contrari!
Entrant al tema polític: no estic d’acord en que el poble no s’equivoca. I tant que s’equivoquen els pobles! Preguntem-los als alemanys si s’equivocaven o no quan aupaven a Hitler al poder amb el seus vots!) El poble el que fa és exercir amb la millor voluntat possible el seu dret (que tant de temps costà recuperar) a senyalar qui governa. I evidentment es pot equivocar. Es pot equivocar tant com qualsevol persona (com tu, com jo) al prendre qualsevol decisió de la vida quotidiana. No crec en estes sentències a l’estil: “el poble no s’equivoca” ,“els polítics són tots iguals”, tots són uns lladres” “açò no té sol.lució”. Els pobles s’equivoquen com les persones. Els polítics no són tots iguals, com les persones, que som diverses, úniques i inimitables (en el món hi ha berlusconis i vicents ferrers). No tots som uns lladres i tot té solució.
Coincidixc amb Manuel en que l’esquerra tindria que haver aprés la lliçó després les últims eleccions. I no ho ha fet. Coincidixc en que de vegades sectors i persones que s’atrinxeren a l’esquerra política no estan a l’altura dels ideals que abanderen. De vegades u mateix sent vergonya de les persones que naveguen al mateix vaixell o de si mateix. Pot passar.
Ara, el que no podem oblidar és el que representa cada opció política (independentment que, com he comentat, després els individus siguen conseqüents o no amb la ideologia que practiquen).
No podem oblidar que el PP és la representació política d’aquella visió de la vida basada en les qualitats humanes més conservadores i indignes. No me referisc a la defensa de la família, en la que jo crec, ni tampoc en el del dret a la vida, o la defensa de les tradicions, etc. Me referisc a la política de la por. De la competència, de l’acció/reacció, de l’utilització dels serveis universals com un negoci. El PP representa políticament la lletra xicoteta que sempre acaba beneficiant a les grans poders i perjudicant a les persones. És la política de la repressió, de la negació de la diversitat, de les normes rígides i de l’uniformisme, de la falta de llibertats. El PP representa aquell típic retracte de l’Amèrica profunda del cinema independent. El PP representa la política de les guerres, de la violència com a substitut del diàleg o l’encontre. Del negoci per damunt del respecte a l’entorn. De la imposició. El PP és la representació política d’allò més indigne de la condició humana. De la desconfiança, d’invertir en armes i defensa en lloc d’educació i prevenció, de donar opi al poble (grans events dixit) en lloc de polítiques responsables amb visió de futur. I com intentà dir Mònica Oltra a les Corts; no oblidem quina és la herència ideològica de la dreta política.
Publica un comentari a l'entrada