30 de setembre 2009

Una fàbula molt edificant

Les festes han acabat i retornem a la vida quotidiana, amb més treball si cap després de totes les novetats que han sorgit al voltant del cas gürtel, les empreses properes,etc.
Confese que quan va començar la història dels tratges creuia que no arribaria massa lluny. Independentment de les ajudes judicials de les amistats manifestes del president Camps, així ha sigut, però la història s'ha reprès per un altre camí. I aquest sí que pinta malament.
Ahir vaig poder repassar el debat sobre l'estat de la comunitat i vaig trobar Camps un vertader cadàver polític en vida, per més que intentara fugir de totes les acusacions que li va arribaven des de l'oposició. Està acabat. Ho sap i ho saben al seu partit, i sap perfectament que encara que el PP poguera tornar a guanyar unes eleccions, no seria per ell, sinó pel propi partit, perquè com diuen alguns coneguts, amb un pal de granera guanyarien les eleccions. Així som els valencians, tant per ells com per nosaltres, incapaços de transmetre eixe missatge encoratjador de renovació democràtica que ens cal a aquest país, el nostre.

Vos deixe una xicoteta joia que m'he trobat per la xarxa. Una xicoteta història, una fàbula molt adequada i adaptada a la nostra realitat. Fa molt que pensar.

"Cuenta la leyenda que el pueblo estaba contento con el Duque y sus infanzones, pues cada semana los carros de pan recorrían las villas repartiendo hogazas que los empleados lanzaban a diestro y siniestro (más a diestro), muchas de las cuales caían en el barro, pero eso daba igual. Los carros de pan eran precedidos de titiriteros, músicos y malabaristas que llamaban la atención y entretenían al populacho con su circo. Además, el Duque había mandado construir la catedral más grande del reino, la más adornada, la más lujosa, para que la plebe se sintiera orgullosa de su región, para que fuera un símbolo. Todo esto les hacía olvidar los cerdos o corderos que desaparecián de los corrales (a manos de hombres cuyas vestimentas recordaban a las de los soldados del conde), las cosechas robadas, el deplorable estado del puente, el mercado, los canales de desagüe y el molino de trigo. Por estos olvidos, cuando el rey vino a la región a pedir cuentas, gran parte de la plebe salió en defensa de su Duque. Y cuando se puso la última piedra de la catedral y se ofreció la primera misa todo el mundo asistió en tropel, sin ni siquiera echar un vistazo a las obras inacabadas del prometido hospital que debía haber estado acabado hacía 10 años..."